maig 29, 2026

Per: Ferran Garcés

La descripció més antiga del reial lloc de Bellesguard data de finals del segle XVI. La va fer l’humanista barceloní Dionís Jeroni de Jorba, en un llibre publicat el 1585 que porta per títol  Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. L’obra va ser escrita inicialment en català i traduïda després al llatí i al castellà, que és l’idioma de la còpia conservada. En Jeroni de Jorba va néixer a la ciutat comtal i l’any de la publicació era catedràtic de lleis a la universitat de la ciutat comptal. Com bon humanista, la seva font d’inspiració fou un clàssic: l’Ab urbe condita, de l’historiador Titus Livi, que descriu l’antiga ciutat de Roma. Per això, Dionís també comença recollint llegendes fundacionals com la d’Amílcar Barca, un general cartaginès, o bé el mateix Hèrcules, el conegut heroi grec.

Tanmateix, l’aspecte més destacat de l’obra és que recorre tant la ciutat emmurallada com els terrenys que l’envolten, de manera que el seu relat inclou l’antic palau de Bellesguard, oferint no sols la seva primera descripció sinó també la més completa. En cas de no ser per ella, poc podríem saber d’ell.

“cerca del monasterio Pedralbas (Pedralbes), hay muchas torres de señores particulares y un castillo nombrado de Bellesguarte (Bellesguard), antiguamente de los reyes de Aragón, el cual está cercado de sus murallas y torres: un gran patio, una fuente y cisterna, un huerto muy lindo y una lonja con columnas y insignias de reyes de Aragón; una capilla, dos galerías con veinticuatro ventanas, donde se puede ver Barcelona y el mar, una sala de armas, la cárcel, capilla, relojes; y es un lugar muy sano” (vegeu original: Llibres Google, p. 14-15)

Barcelona, el primer retrat visual

La descripció de Barcelona escrita per Dionís Jeroni és contemporània de la vista panoràmica de Barcelona més antiga que ha arribat fins a nosaltres. L’autor i l’any de realització ha sigut motiu de debat, però atribuïda habitualment a Jan Cornelisz Vermeyen, un artista flamenc de la cort de Carles V, que la faria per volts de 1535 (1). El “retrat” està pres des de la muntanya de Montjuïc, de manera que Bellesguard estaria a l’esquerra de la imatge, en el cantó oposat al mar, a la faldilla de la serralada de Collserola. Aquesta imatge ha estat copiada i publicada després en diversos atles, però on va ser publicada per primer cop és a l’Atlas Civitates Orbis Terrarum, de Georg Braun i Frans Hogenberg, l’any 1572.

Vista de Barcelona des de Montjuïc de Jan Cornelisz Vermeyen 1535. Primera visió de conjunt de Barcelona. Reproduïda en la obra editada per G. Braun i F. Hogenbert, Civitates Orbis Terrarum, en 1572. AHCB

Una ruta per descobrir el passat de la muntanya

A l’anterior mapa, malauradament, no es pot distingir Bellesguard. En conseqüència, la guia escrita de Jeroni de Jorba complementa la panoràmica visual de Cornelisz Vermeyen. En especial, pel que fa a la serralada de Collserola, una zona comunament oblidada i fora de les rutes habituals de Barcelona. No obstant això, a partir del 5 de juny, fruit de la col·laboració del monestir de Pedralbes amb Torre Bellesguard, una nova ruta permet la seva redescoberta. Durant el seu trajecte descobrireu d’insospitada rellevància d’aquest indret en època medieval i les sorprenents connexions entre la recuperació del monestir i l’antic palau en temps de Gaudí.

Si vols conèixer-la, t’esperem! Més informació: Entrades per Visita Guiada: Espais de poder | Clorian

Notes

(1)    Hernando, Agustín (2012), “Culturas y sensibilidades en la apreciación del paisaje: la primera imagen estampada de Barcelona”, Cuadernos geográficos Universidad de Granada