Sabies què? Tardor i sistemes anti-pluja

Per: Ferran Garcés

La tardor d’aquest any, 2023, va començar el 23 de setembre a les 8.50 hores, segons els càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional. Amb la nova estació, en teoria, haurien d’augmentar els dies de pluja. Ara bé, la tan necessària pluja també pot ser motiu de problemes. Cal saber com evitar-los. Per aquesta raó, avui parlarem d’alguns dels sistemes anti-pluja de Gaudí. En un altre article, vam comentar que l’arquitecte famós per la simbologia dels seus edificis, també va ser una persona molt compromesa amb els detalls pràctics. A la Torre Bellesguard n’hi ha molts, hem fet una selecció.

El material: pissarra

En relació amb la pluja, el mateix Gaudí va escriure: “Les cobertes han d’ésser impermeables (és a dir, no poroses) i elàstiques (els cossos més elàstics solen ser els més porosos). Sembla que això està en contradicció; vol dir que s’han de construir amb materials compactes, comprimits si cal, però dividits i deixant-los el lloc lliure per als efectes de dilatació i contracció. El metall, la pissarra, la teula, etc., van bé” (1) Tot això es va tenir en compte a Torre Bellesguard, on el material triat va ser la pissarra, que, en forma de trencadís gegant, cobreix els murs de maons.

La doble coberta

Gaudí va estudiar en detall les cobertes de diferents edificis, incloent-hi les de les catedrals del Nord d’Europa. El mestre va resumir una de les seves conclusions en una divertida frase: “Els edificis han de tenir doble coberta com les personalitats tenen capell i ombrel·la” (2) A Torre Bellesguard podem veure un exemple de doble coberta amb molt detall perquè, per manca de pressupost, no es van poder enguixar i, en conseqüència, avui, les esmentades cobertes romanen despullades de qualsevol decoració. En conseqüència, l’esquelet de la casa ens mostra l’elegant i eficient sistema d’arcs mitjanant el qual Gaudí aconsegueix alleugerar el pes de la doble coberta del terrat. Una estructura de maons per dintre, com hem dit, però de pedra de pissarra per fora.

Parlant del temple de la Sagrada Família, Gaudí va emfatitzar que el seu objectiu era evitar l’aparició de goteres des del primer moment. Literalment digué: “La coberta serà doble i les vull fer totes dues pètries. Un edifici amb una coberta sola és incomplet, encara que alguns arquitectes vulguin defensar el contrari. Aquest criteri seria tolerable en un mestre de cases o paleta, a qui interès treure goteres sovint, però no en un arquitecte, que s’ha de preocupar perquè no n’hi hagi” (3).

Terres especials als balcons i terrats

A més a més del material petri i de l’estructura de la doble coberta, Gaudí afegirà a l’edifici unes senzilles però efectives solucions per garantir la seva impermeabilitat, en cas de pluja. Al balcó de la Sala dels Fumadors, podem observar que el terra està a un pam per sota del nivell del sòl de l’habitació. Això obeeix a dos motius. D’una banda, perquè la barana de ferro forjat no destorbi les vistes del jardí, i, d’altra banda, perquè en cas de pluja, no ens entri l’aigua a dins.

A la porta del terrat, es repeteix la mateixa fórmula, mitjançant un altre esglaó alt, que serveixi de contenidor de l’aigua, entre el sol de la casa i el de la terrassa. D’altra banda, el terra del terrat està corbat intencionalment, amb el fi que la pluja pugui desplaçar-se cap a uns furats a la paret en forma d’espitlleres per dins, i de gàrgoles, per fora. Motius que reforcen, de pas, l’aspecte medieval de la casa com a part de l’homenatge de Gaudí al passat de la finca, quan va ser residència del rei Martí I l’Humà. En definitiva, motius pràctics i estètics que, com dèiem abans, ens recorden la capacitat de Gaudí per obtenir formes amb valor simbòlic però també útils. Com ell mateix deia, “L’ornamentació, a fi que sigui interessant, ha de representar objectes que ens recordin idees poètiques” (4)

Notes

  1. Puig-Boada, Isidre (1980), El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Publicacions del col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, p. 160
  2. Ibid, p.161
  3. Ibid, p. 210
  4. Ibid, p. 28