Agenda. Els 4 dracs de Torre Bellesguard. I part

Per: Ferran Garcés

En pocs dies, serà Sant Jordi. Una festa que, entre altres atractius, representa una autèntica celebració dels dracs, la bèstia fantàstica més popular arreu el món. D’altra banda, el drac és un dels símbols locals més associats a la figura d’Antoni Gaudí i Barcelona (1) Un fet curiós perquè, aparentment, els dracs s’acostumen a relacionar amb el Mal i, fins i tot, amb el mateix Diable. Com ha pogut, aleshores, una bèstia tan dolenta esdevenir tan popular?

Per sort, a Torre Bellesguard, tenim quatre dracs (2), i cadascú ens permet il·lustrar els principals estadis de l’evolució d’una criatura mil·lenària, de maligne a benèvola. Per conèixer-los, i així, respondre a la pregunta, farem dos articles. Avui, parlarem dels dracs originals i dels dracs associats al Diable, però, tranquils, el divendres vinent, descobrirem al drac protector, més proper al tarannà festiu d’aquest animal fantàstic avui en dia.

El drac originari

El mot drac procedeix de la paraula grega δράκων, que passarà al llatí com draco, -ōnis. En ambdós casos, el terme designa a una serp. Per aquesta raó, en les pintures i escultures grecorromanas, els herois, com Hèrcules, Cadmo o Jasó, s’enfronten a dracs en forma de serp. La constel·lació del dragó (draco) és una d’aquelles serps. En el zoroastrisme, una de les religions més antigues del món, trobem al Zahhak, un drac de tres caps, el nom del qual, en avèstic, vol dir “Gran serp”. El drac asiàtic, originalment, també és una gran serp. Ara bé, amb el temps, els dracs, arreu el món, no han deixat d’adoptar nous elements a la seva fisonomia original, com ales, potes, banyes, o dents a la boca. Edward Topsell, un clergue anglès, aficionat als bestiaris, va publicar a 1607 un curiós llibre titulat La història de les bèsties de quatre potes i les serps. En el capítol dedicat als dracs, resumeix molt bé l’evolució d’aquesta bèstia fabulosa.

En conseqüència, el conegut escriptor Jorge Luís Borges, en el seu Llibre dels éssers imaginaris, el primer que diu és: “El drac posseeix la capacitat d’assumir moltes formes, però aquestes són inescrutables” (3) En altres paraules, la història dels dracs és difícil de resumir. Tot i això, ho intentarem, com hem dit, a partir dels quatre dracs de Torre Bellesguard.

El drac que no és un drac…

En primer lloc, cal matisar que no tot el que sembla un drac és un drac. Per exemple, el griu, té cap i potes d’ocell rapaç, com una àguila. En altres paraules, no és una serp. Una altra figura que es confon amb els dracs són els lleons heràldics, com els que veiem al vestíbul de Torre Bellesguard, i que, un cop més, no són dracs per mancar de l’aspecte serpentí original. D’altra banda, a partir de l’edat mitjana, els dracs afegiran la seva fisonomia tradicional un parell d’ales, un tret  que no veiem en els lleons heràldics.

El drac maligne

D’altra banda,  a finals de l’edat mitjana, els enemics dels dracs ja no són herois sinó sants, o la mateixa Mare de Déu, que, a vegades, és representada trepitjant a una serp. El més conegut de tots ells és Sant Jordi, però n’hi ha altres, com Sant Miquel (4), o Santa Marta de Betània (5) En aquestes llegendes, de caràcter hagiogràfic, el drac esdevé sinònim del Diable per influència del Llibre de l’Apocalipsi, on una “serp antiga” ataca a una dona identificada amb la Mare de Déu (4)

Al voltant del 1260, un altre llibre influirà encara més a l’imaginari popular: La llegenda àuria de Iacopo da Varazze. Es tracta d’una col·lecció d’històries de sants, que gaudirà d’un èxit enorme. Darrere de la Bíblia, va ser l’obra més llegida i copiada. Les seves miniatures seran la referència per tots els quadres i relleus posteriors de la llegenda de Sant Jordi, o de l’esmentada Santa Marta de Betània.

Ara bé, mentre la figura del sant, o de la santa, de seguida s’unifica amb una iconografia pròpia, la representació del drac mai serà igual, com si cada artista volgués rivalitzar en creativitat amb els seus predecessors a l’hora de donar-li forma a la terrible bèstia. Serà així, com la serp original adquirirà “la capacitat d’assumir moltes formes”, i totes elles esdevindran “inescrutables”, que comentava Jorge Luís Borges.

A la Torre Bellesguard, podem veure una recreació de la llegenda de Sant Jordi i el drac, a l’escena principal del penjador de ferro forjat del vestíbul de la casa. En ella, reconeixem la iconografia tradicional que ha servit de base per la festivitat de Sant Jordi. El divendres vinent veurem els altres dracs de Torre Bellesguard. Avui, per acabar, volem desitjar-vos un bon Sant Jordi i recordar-vos que els nostres dracs us esperem encantats per celebrar tan captivadora diada, i la resta de l’any. Ells no es mouran d’aquí. Us estan esperant…

Notes

(1) Martínez, Josep (2019) Drakcelona, Arola, Barcelona.

(2) Avui en dia, només se’n poden veure tres, perquè el quart drac està al terreny privat d’un veí. D’altra banda, Torre Bellesguard no amaga només dracs si no altres criatures imaginàries. Si les voleu conèixer, tireu del següent fil…

Garcés, Ferran (1/02/2024), “El Bestiari de Bellesguard III: Dracs i altres bèsties fantàstiques”, blog de Bellesguard.

(3) Borges, Jorge Luís (1990), El libro de los seres imaginarios, EMECE Editores, Barcelona, p. 78-86

(4) Gonzalez, Teresa, i Alert, Fina (2011) El bestiari ocult del MNAC. Art romànic, MNAC, Barcelona, p. 31-34 (“drac”) i p. 35 (“drac apocalíptic”)

Els principals sants lluitadors de dracs, a més a més, de Sant Jordi i Sant Miquel, són: Sant Bernard, Santa Margarita de Antioquia, Santa Marta de Betània i San Silvestre.

(5) El drac de Santa Marta s’anomena “tarasca“, o “Cuca Fera”, i, enguany, és una de les principals peces del Seguici Popular de Barcelona