Sabies què?, El Bestiari Bellesguard III: Dracs i altres bèsties fantàstiques

Per: Ferran Garcés

Fa dues setmanes que explorem la peculiar fauna de Bellesguard. Fins avui, hem vist animals reals, com peixos, galls, lleons i cavalls. Avui, en canvi, descobrirem bèsties fantàstiques. En concret, dos dracs, una vibra i un griu. Tots ells, recorden als fascinants animals dels bestiaris medievals, un gènere característic de l’edat mitjana i, fins i tot, de la literatura recent (1)

Aquestes figures fabuloses van conquistar fàcilment l’imaginari popular i, a partir del segle XIV, abandonaren els manuscrits per apropiar-se dels carrers, donat forma a les figures processionals com les del Corpus (2) Avui en dia, juntament amb els Gegants, s’han convertit en un element essencial de les diferents cercaviles de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. L’arquitectura modernista també es va rendir al seu encant, començant pel mateix Gaudí i els seus col·laboradors. Bellesguard és un bon exemple…

El drac

El drac és el rei de les bèsties fantàstiques i, com tal, el més representat a l’art i l’arquitectura. A Bellesguard, el trobem al vestíbul de la torre, com a part de la decoració del penjador, i al terrat, donant forma a una de les cantonades exteriors de les golfes. Ara bé, el primer drac, el del penjador, sembla obra de Domènech Sugrañes, el col·laborador de Gaudí responsable de gran part de la decoració de la casa i el jardí. El segon recorda al drac de la casa Batlló (1904-1906), edifici començat per Gaudí al mateix temps que terminava la torre Bellesguard (1900-1909)

Ambdós estan relacionats amb la coneguda llegenda de sant Jordi, però, a causa del context històric de la finca, els dracs de Bellesguard podrien atribuir-se a una altra raó. El joc de paraules, o paronomàsia, del nom Aragó, i el mot “dragón”, va afavorir l’adopció del drac com motiu heràldic en temps de Pere IV el Cerimoniós, el pare de Martí I l’Humà, el monarca que va manar construir el castell en què es va inspirar Gaudí per construir Torre Bellesguard (3)

Vibra

El mot vibra, o víbria, en l’actualitat, designa tant a un drac femella amb pits de dona i ales d’àguila, com a un escurçó. A més a més, entre els segles XVII i XIX, de manera gradual, la vibra es va metamorfosar en un ratpenat heràldic, que corona els escuts d’algunes ciutats importants del Mediterrani, com Palma, València i Barcelona, encara que, el de la ciutat comtal, va desaparèixer a inicis del segle XX. Com tal, aquesta vibra, en forma de ratpenat, o drac alat, sovint s’acompanya de la representació de la senyera reial, perquè, en els seus orígens, va ser privativa dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona. La vibra de Torre Bellesguard, segueix aquest patró.

En els actes de coronació del rei Martí I a Zaragoza, celebrats el 13 d’abril de 1399, els consellers barcelonins hi anaren acompanyats per dues de les primeres figures de la imatgeria festiva institucional de Barcelona: l’Àguila i la Vibra, emblemes que ja havien fet servir dos anys abans en les festes de l’entrada a Barcelona d’aquest monarca (4) Un costum que s’ha conservat fins a l’actualitat en totes les cercaviles populars que mencionaven a l’inici de l’article (5)

D’altra banda, la cimera Real del rei Martí lluïa una vibra, o drac alat, al damunt de l’elm. S’ha conservat la realitzada a 1407, és a dir, un any abans que el rei comprés els terrenys on edificaria el seu castell de Bellesguard. Aquest any, Martí l’Humà va donar permís a la ciutat de Mallorca per fer servir-la en la Festa de l’Estendard, una celebració vigent en l’actualitat. Arribats a aquest punt, cal aclarir que, durant un temps, es va atribuir la mencionada cimera a Jaume I el Conqueridor, però, recentment, s’ha descobert que, en realitat, correspon a Martí I (6).

Griu

El griu, com la vibra, es confon amb la figura del drac. Ara bé, mentre el drac té cos de serp, la part posterior del griu representa a un lleó, el rei de la terra, i la part davantera, incloent-hi el cap, a una àliga, la reina de l’aire. Constitueix una de les bèsties fantàstiques més emprades en decoració. En època romana, va embellir potes de taula, altars i canelobres, així com frisos i antefixes. A l’edat mitjana, el trobem a les gàrgoles i als escuts heràldics. A més a més, “era frecuente, en particular, hallarlo en Aragón como adorno de paños y vestidos diversos” (7) Al segle XIX, donava forma a les claus dels brolladors i les aixetes, origen de la paraula “grifo”, en castellà. La presència de grius a Bellesguard és una de les més difícils d’assenyalar perquè s’amaga en una zona poc visible del terrat. És el cap de la politja usada antigament per pujar els mobles en la façana de ponent.

En resum, Hic sunt dracones (“Hi trobem dracs”) Aquesta frase és una advertència llatina habitual en els mapes antics per referir-se als territoris desconeguts o poc explorats. Ara bé, com hem vist, no cal anar tan lluny. A Torre Bellesguard els podem trobar, juntament amb altres bèsties fantàstiques i heràldiques. Vine a conèixer-los!

Notes

(1) Soldevila, Llorenç (1989), Prudenci Bertrana, Josep Carner, Pere Quart. Bestiaris, El Garbell. Edicions 62, Barcelona.

González, T, i Alert, F (2011), “El bestiari ocult del MNAC. Art romànic”, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Enllaç:

(2) Hughes, Robert (1992), Barcelona, Anagrama, Barcelona p. 211-212.

(3) Montaner Frutos, Alberto (1995) El Señal del rey de Aragón: historia y significado, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, pàg. 59-63.

(4) Riera i Sans, Jaume, “Els heralds i les divises del rei Martí (1356-1410), Paratge, 2002, Núm. 14, pàg. 46.

(5) Wikipedia, mot: “Víbria“. En aquesta entrada es mencionen les diferents víbries del bestiari popular català. 

(6) Francesc Riart i Jesús LLoria, “La Cimera Reial mai va coronar el cap de Jaume I”, web de Historia vibrant. 

Graupera, Quim (26/07/2008), “En Robafaves: Jaume I o Pere el Cerimoniós?”, blog Maresme Medieval.

(7) Coromines, Joan, i Pascual, José Antonio (2001), Diccionario Crítico Etimológico Castellano e hispánico, vol. III, p. 213.