Bellesguard des de les altures

Avui celebrem de nou BCN en les altures, un mercat per gaudir Torre Bellesguard en un ambient ple de sorpreses i entreteniments. La millor de totes, potser, és la possibilitat d’accedir a la terrassa, tant al matí com a la tarda. Un tour que culmina a l’espectacular panoràmica de la ciutat, entre el mar i la muntanya, raó del nom de la finca: Bellesguard, “Bella vista”.

Cobertes que s’obren a la fantasia

Per molts arquitectes, els terrats semblen només el punt final. Ara bé, en les obres de Gaudí, la part final de la casa esdevé una mena de punts suspensius, on l’edifici més que terminar dona la impressió de començar de nou. La Torre Bellesguard és un bon lloc per apreciar-ho. Des de la seva elevada terrassa, podem veure una gran quantitat de terrats. Molts d’ells, no són ni transitables, però, fins i tot, els que ho són, sovint manquen de qualsevol reclam que estimuli la imaginació.

En canvi, en la terrassa de la Torre Bellesguard, Gaudí va combinar el cap d’un drac, dos miradors, merlets, xemeneies, i un impressionat pinacle, coronat per una creu, una corona i una senyera. Per si no fos prou, sota els miradors, encara hi ha espai per unes golfes, en forma de piràmide troncada, i un colomar. Amb raó, l’escriptora Carme Riera, que sovintejava les seves vacances a la torre, en un documental confessa: “Bellesguard se m’antullava un lloc màgic, en el qual, com en els contes, podrien aparèixer nans, prínceps blaus i dracs. A més, es veia –es continua veient- la mar” (1)

Terrats o escenaris?

La Torre Bellesguard (1900-1909) i la Casa Batlló (1904-1906) es van construir gairebé al mateix temps. En ambdós edificis, Gaudí recrea al terrat la llegenda de Sant Jordi i el drac (2) A la Casa Batlló, mostrant l’esquena del drac, i a Bellesguard, el cap de la bèstia. El cavaller queda simbolitzat per la llança clavada en el drac en forma de columna, a la Casa Batlló, i de pinacle, a Torre Bellesguard. Llança guarnida per la famosa creu de quatre braços de Gaudí, la inspiració de la qual fos el fruit dels xiprers, que, en caure a terra s’obre per alliberar les seves llavors, i així, convertir-se en un símbol de resurrecció. Una creu que trobem en altres obres de Gaudí.

Signant el cel…

Les agulles al final de l’edifici no són, en absolut, una singularitat de Torre Bellesguard i la Casa Batlló. Ben al contrari, representen una constant en l’obra de Gaudí. Poden ser una torre-mirador, com un minaret, a “El Capricho”, un dels primers edificis de l’arquitecte, o les misterioses xemeneies de la Casa Milà, un dels seus últims edificis. Aquests “allargassats” són la peculiar signatura de Gaudí, l’arquitecte que, potser, millor va aprofitar les possibilitats, tant materials com espirituals, “de les altures”…

Conscient de la seva visibilitat, les torres de Gaudí, sovint són les parts amb un tractament del color més destacat i, per magnificar la llum, fa servir trencadís de vidre. Als pinacles de la Sagrada Família, per exemple, els pinacles representen misteris litúrgics com l’Eucaristia mitjançant raïms negres i blancs, en al·lusió al vi, símbol de la Sang de Crist, i d’espigues daurades, per referir-se al Cos de Crist, encarnat en l’hòstia feta de blat. Altres torres del temple estan dedicades als Evangelistes i a la Mare de Déu. Cap torre està desproveïda de significat.

El pinacle de la Torre Bellesguard també és, alhora, un element d’arquitectura física i d’arquitectura simbòlica. D’una banda, remata l’estil gòtic de la torre, en homenatge a l’il·lustre passat de la finca, seu de l’antic palau de Martí I l’Humà, i, d’altra banda, recull, les principals passions de Gaudí: un símbol religiós, la creu, inspirat en un fenomen de la Natura, el fruit del xiprer, i sota seu, la corona d’aquest monarca damunt de les quatre barres, que evoquen la història de Catalunya.

Jacint Verdaguer, el poeta amic de Gaudí, i que tantes altres vegades va servir de motiu d’inspiració a l’arquitecte, en la seva oda A Barcelona, parla també de “les altures de Bellesguard”. Ho fa a partir d’una estrofa on recorre la ciutat a vol d’ocell. A l’inici, compara el panorama del present, “tallers i fàbriques”, amb el del passat, “campanars i agulles”. Els campanars, en concret, fan referència, a l’antic convent de Valldonzella, on va morir Martí I, i les agulles, al palau reial de Bellesguard, on va residir els seus darrers dies aquest monarca, l’últim membre del Casal de Barcelona (3) De nou, com en les obres de Gaudí, una altra signatura del cel…

Entre tallers i fàbriques, té campanars i agulles

Com dits que entre boirades de fum signen lo cell

Notes

(1) En “Aquesta és la meva terra”, un programa de TV2, van fer una entrevista a Carme Riera, perquè parlés de les seves “pàtries emotives i literàries”. La frase citada surt al minut 19′, quan parla des del terrat de Bellesguard. Programa emès per Televisió Espanyola TVE2 el 25 de febrer de 2001. Enllaç al video.

(2) En realitat, són més d’una llegenda. Per conèixer-les totes, mira: Garcés, Ferran (15/02/2024), “Sabies què? Les llegendes de Bellesguard“, blog de Torre Bellesguard.

I, en realitat, a Torre Bellesguard, no hi ha només un drac, sinó quatre: Garcés, Ferran (18 i 26/04/2024), “Sabies què? Els 4 dracs de Torre Bellesguard”, blog de Torre Bellesguard.

I part de l’article dels 4 dracs

II part de l’article dels 4 dracs

(3) Codina i Valls, Frances, “Verdaguer (1865-1883): de fadrí de muntanya a mitificador de Barcelona”, Anuari Verdaguer, 2002, Nüm.11, p. 26.