gener 17, 2026

Per: Ferran Garcés

Durant Nadal i la Diada de Reis, la fama se l’emporta el pessebre; fins al punt que la paraula és sinònim del naixement del Nen Jesús. Ara bé, a prop d’aquell pessebre, segur que hi havia algun abeurador. El mul i el ruc havien de menjar, però també beure. I com ells, els camells i cavalls. Avui, 17 de gener, la festivitat de Sant Antoni Abat, volem rendir un petit homenatge a aquest desaparegut i mal recordat element quotidiana amb segles d’antiguitat. Un element que encara podem veurà a Torre Bellesguard. Un dels pocs preservats a la ciutat comtal.

El Sant dels animals i els traginers

¿Per què avui? Sant Antoni Abat, també anomenat dels rucs, o del porquet, és el patró dels animals de peu rodó, especialment a Catalunya, i dels homes que treballàvem més a prop d’ells, els traginers. En el passat, la diada de Sant Antoni era una festa de molt seguiment, a totes les terres catalanes, però, des de fa poc temps, s’està recuperant. El ritu principal és els Tres Tombs, que consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior d’una població. “El primer tomb era per demanar protecció pels animals, el segon tom era per demanar una bona collita i el tercer era per fer demanar salut per a les persones” (1) Una festivitat, en definitiva, impensable, sense abeuradors.

Llocs de trobada i descans

A l’època de Gaudí, no calia esperar a una festivitat concreta per veure animals. Molts abeuradors eren, de fet, de caràcter públic, i com tal, servien de llocs d’encontre, tant d’animals com de persones. Proba d’això és la gestació de “La vaca cega”, un conegut poema de Joan Maragall, escrit a Sant Joan de les Abadesses, l’estiu de 1893. La inspiració li va venir al poeta durant una excursió, després que ell i la seva esposa s’aturessin a la font del Covilar i li preguntessin a un vailet sobre l’estrany comportament d’una vaca que venia, en aquell moment, a abeurar-se (2). El dibuixant Joan Junceda va reproduir aquest moment en una il·lustració publicitària per a Gallina Blanca, el 1938

Joan Junceda – il·lustració publicitària per a Gallina Blanca, el 1938

Un passat pròxim i un món llunyà

Sant Joan de les Abadesses, en un entorn de vall prepirinenca, pot semblar un bon indret per veure l’escena descrita per Joan Maragall. Ara bé, en temps de Gaudí, no calia anar tan lluny. A la mateixa Barcelona també podria haver tingut lloc, inclosa la zona de Bellesguard (vegeu: dia internacional del cavall) Anem a recordar alguns dels pocs abeuradors públics que han sobreviscut a la ciutat comtal.

La font de Santa Anna, cantonada de l’avinguda del Portal de l’Angel amb el carrer de Curculla. Aquest brollador, construït l’any 1356, és una de les fonts més antigues que es conserven a Barcelona. L’estructura actual, però, és el resultat de diverses modificacions posteriors. El seu abeurador, de fet, ara serveix de jardinera.

Font del Gat, Jardins Laribal, al Parc de Montjuïc. Una cançó molt popular a Catalunya dona fama a aquesta font, punt de trobada de parelles d’enamorats durant l’època del Modernisme. El que se sap menys és que, abans, aquest indret també servia d’abeurador pel bestiar, com ho recorda un cartell de l’Ajuntament.

 

L’abeurador del Poble Sec, carrer Vilà i Vilà prop del número 77. La paraula abeurador fa pensar en paisatges rurals, però, a la ciutat industrial com Barcelona, els animals de càrrega també servien per transportar les mercaderies al voltant les fàbriques, els trens i els vaixells. Aquest abeurador, situat a prop del port de Barcelona, n’era un exemple.

 

Antic abeurador al Poble Sec. Web de Wikiloc.

Cal afegir que no molt lluny, Gaudí va construir el Palau Güell, famós per les seves cavallerisses, i, lògicament, els seus abeuradors privats. No van ser els únics.

Un projecte de final de carrera

Un dels primers projectes de final de carrera de Gaudí va ser un abeurador per una gran plaça situada en una cruïlla de camins rurals. Ha arribat fins a nosaltres els plànols i el pressupost corresponent. A la part inferior dreta trobareu el nom i la signatura de l’autor. Avui, aquest projecte mai realitzat es conserva a l’Arxiu de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Projecte d’abeurador en una gran plaça firmat per Gaudí. Font: Universitat Politècnica de Catalunya, Càtedra Gaudí.

En resum, l’estudi de la vida i l’obra de l’arquitecte que se celebra aquest 2026 ens revela no sols una època plena d’innovacions sinó també altra que desapareixia. A Torre Bellesguard, podem captar ambdues realitats, la que emergia i la que s’enfonsava. Vine a conèixer-les! Vine a recuperar-les! Vine a gaudir-les!

Notes

(1)   Pàgina d’inici del blog de la Federació Catalana dels Tombs.

(2) Maragall, Pere i Vilar, Esther (15/03/2013), “La Vaca cega”, de Joan Maragall, web Biblioteca de Catalunya