gener 9, 2026

Per Ferran Garcés

Fa poc hem donat la benvinguda a l’Any Nou i ens hem d’acomiadar del pessebre i la resta de tradicions nadalenques. Ara bé, a Torre Bellesguard, és difícil dir adeu a un dels elements més destacats d’aquestes festes. I és difícil, perquè el tenim present justament en el centre de la façana principal de l’edifici, en forma de vitrall. Ens referim a l’estel de Betlem. A cada visita hem de referir-nos a ell. D’alguna manera, el Nadal no desapareix mai de Torre Bellesguard…

Present des del primer estudi

A la història de l’estudi de l’edifici també cal mencionar-ho. La primera biografia de Gaudí es va publicar dos anys després de la seva mort, a 1928. L’autor, Josep F. Ràfols, era un arquitecte que havia treballat amb el mestre en persona. Per ell, l’element més destacat de Torre Bellesguard és el mencionat vitrall, que ja aleshores s’interpreta com l’Estel d’Orient (1) Joan Bergós, altre arquitecte amic i biògraf de Gaudí, fins i tot va declarar que la base del vitrall, en forma d’esglaons, havia de contenir imatges dels Reis Mags (2)

Posteriorment, s’han proposat altres interpretacions, que relacionen el vitrall amb la Verge Maria, representada també amb un estel de vuit puntes. (vegeu: la Inmaculada a Bellesguard) Totes dues interpretacions són complementàries. Al cap i a la fi, els reis i la Mare de Déu coincideixen al pessebre de Betlem.  A l’estudi de tan popular escena, també cal parlar d’aquest estel.

La imatge original

La paraula Epifania designa l’adoració dels Reis Mags al nounat. La Bíblia dona molt pocs detalls sobre ella i no esmenta que fossin reis ni el seu número ni els seus noms. Tots aquests elements s’ha anat imposant per força de la tradició. D’igual manera, l’estel que els guia va anar adoptant diferents formes, amb sis o set puntes  fins a imposar-se l’estrella de vuit puntes cap a finals de l’Edat Mitjana. Tanmateix, més endavant, la imatge adoptarà altres aparences, seguint el desenvolupament de l’astronomia i l’art, juntament amb altres canvis socials com l’aparició del rei negre. Ara bé, avui, recordant el consell de Gaudí, “l’originalitat consisteix a tornar als orígens”, hem pensat que seria una bona idea mostrar alguns exemples de les primeres representacions de l’estel d’Orient. El recorregut, d’altra banda, també es permet veure com ha anat canviat l’art occidental i els diferents elements d’aquesta coneguda escena.

De viatge per l’adoració dels Reis Mags 

  • Els tres Mags, mosaic bizantí, c 565, Basílica de Sant Apollinare Nuovo, Ravena, Italià. Es considera la primera imatge on apareix el nom dels Reis d’Orient, tal com els coneixem avui en dia.

  • Nativitat, mosaic bizantí, segle XII, Capella Palatina, Palermo, Italià:

  • L’adoració dels Reis i la Mare de Déu a l’absis de Santa Maria de Taüll, segle XII. Lleida, Catalunya:

  • Crismó (part superior) i Epifania (part inferior), relleu en pedra, segle XII, Claustre de San Pedro el Viejo. Osca, Aragó:

  • Adoració dels Reis Mags, c. 1180, Beatus espanyol avui conservat en el Museu Metropolità d’Art de Nova York:

  • L’adoració dels Mags, Pietro Cavallini, c. 1200, Basílica Santa Maria in Trastevere, Roma, Italià:

  • Nativitat, pintura, primer terç del segle XIII. Frontal de Santa Maria de Mosol, Baixa Cerdanya, Catalunya. Actualment, conservat al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya):

  • Retaule del Sant Esperit, Pere Serra, 1394. Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa. Detall de l’Epifania a un dels carrers del costat esquerre:

  • Per acabar, una imatge curiosa i menys coneguda. La creixent popularitat dels Reis va fer que, cap a finals de l’edat mitjana, alguns il·lustradors inventessin escuts dels Reis d’Orient. Gràcies a un tractat conservat en l’Arxiu Històric de la Noblesa (vegeu: AHNOB), podem conèixer l’estat d’aquesta tradició a mitjans del segle XVI. En un d’ells veiem, com no podia faltar, un estel de vuit puntes (3).

Notes

(1)  Ràfols, Josep F.: Antoni Gaudí (1852-1926), Ed. Canosa, Barcelona, 1928, p. 75. L’edició en català és de 1928, la castellana de 1929

(2)  Bergós Massó, Joan. “Torre senyorial de Bellesguard (1900-1902)”. Antoni Gaudí, l’home i l’obra. 1a ed. Barcelona: Ariel, 1954, p. 98

(3)  S’ha de matisar que, en alguns d’aquests escuts, es mostren estels de sis o set puntes, potser com senyal dels canvis en la representació d’aquest símbol a partir de finals de l’edat mitjana i principis del Renaixement.