Santiago Ramón y Cajal

Per Fernando Garcés.

Dues influents personalitats van aconseguir un premi Nobel mentre Gaudí construïa la Torre Bellesguard. Ambdós van influir notablement a un dels seus propietaris: Lluís Guilera i Molas. En primer lloc, el 1903, Marie Curie i, poc després, el 1906, Santiago Ramón y Cajal. Avui parlarem del segon.

La relació de Ramón y Cajal amb Barcelona comença el 1887, l’any en què es va traslladar a la ciutat per a ocupar la càtedra d’Histologia creada just aquell any a la Facultat de Medicina de Barcelona. Aleshores, aquesta facultat estava situada al carrer del Carme, és a dir, al costat de l’Hospital de la Santa Creu fundat per Martí I, el rei que havia establert l’anomenada universitat i construït el palau de Bellesguard. També és curiós que Gaudí morís en aquest hospital.

El futur premi Nobel hi va viure cinc anys a la ciutat comtal. De tots, l’any 1888 va ser especialment productiu. Ell mateix el va anomenar “mi año cumbre, mi año de fortuna”. Aleshores va realitzar molts dels seus descobriments més importants, publicant una mitjana de 12 treballs cada any. El més important, observar que el cervell estava organitzat per cèl·lules individuals, les neurones, que ell anomenava “las mariposas del alma”, i la manera en què es fa la transmissió dels impulsos nerviosos.

Dibuix de les neurones realitzat per Ramón y Cajal.

Com era l’època de l’Exposició Universal, Cajal també va participar amb una sèrie de preparacions histològiques que foren premiades amb una medalla d’or. Per la seva banda, un també jove Antoni Gaudí –els dos van néixer el 1852- va participar dissenyant el pavelló de la Companya Transatlàntica, avui desaparegut (va ser enderrocat el 1960). Malauradament, no sabem si Cajal i Gaudí es van conèixer i, de fer-ho, de què van parlar.

El 1892 Cajal es va traslladar a Madrid. Lluís Guilera i Molas naixerà dos anys més tard. No es coneixeran fins a la segona dècada del següent segle, quan el jove barceloní marxi a la capital per ampliar els seus estudis amb una beca. La família d’aquell jove encara conserva una simpàtica dedicatòria que el mestre li va dedicar aleshores.

El 1922, recordant els seus anys de joventut a la ciutat comtal, el claustre de professors de la Facultat de Medicina de Barcelona va felicitar Cajal i ell, agraït, els va respondre amb una carta dient: “No olvidaré jamás que allí, en el pequeño laboratorio micrográfico puesto a mi disposición en el viejo Hospital de la Santa Cruz, efectué los primeros descubrimientos”. El record había de ser profund perque, en les seves Memories, Cajal torna a mencionar aquest laboratori: “…Resolví al fin, en contra del consejo de mi familia, trasladarme a la ciudad condal y acerté en mis presunciones, porque en Barcelona encontré no sólo el sereno ambiente indispensable a mis trabajos, sino facilidades imposibles en otras ciudades para organizar un bien provisto laboratorio y publicar folletos ilustrados con litografías y grabados”.

Lluís Guilera Molas al seu laboratori de la Torre Bellesguard.

El 1924, Lluís Guilera també va treballar a l’Hospital de la Santa Creu i, el 1944, comprarà la torre construïda per Gaudí a Bellesguard i seguint els passos del seu mestre, el primer que farà és adaptar les cavallerisses per muntar el seu propi laboratori. A més a més, obrirà una clínica pionera en el tractament de les cèl·lules cancerígenes a la planta principal i, finalment, reservarà la resta de la casa per habitatge. Aquest laboratori s’ha conservat amb l’instrumental original i les mostres realitzades durant anys. Com escriu l’Esteban Galindo, membre de l’Equip de Recerca de Bellesguard, constitueixen unes “joies de la història de la medicina”.

Dibuixos de les cèl·lules canceroses de Lluís Guilera Molas.