juny 4, 2026

Per Ferran Garcés

La darrera fotografia de Gaudí el mostra esperant l’inici de la processó del Corpus Christi, a la porta de la catedral de Barcelona. Està envoltat per coneguts del Cercle Artístic de Sant Lluc, una associació de caràcter catòlic de la qual l’arquitecte formava part. Aquell dia de juny de 1924, com avui, era dijous. Durant aquesta processó, es venera la custòdia que descansa, segons la tradició, en el tron, o la cadira, de Martí I l’Humà, el rei que va manar construir l’antic palau de Bellesguard en el que Gaudí s’havia inspirat per fer l’actual Torre Bellesguard, dues dècades abans.

Curiosament, Jacint Verdaguer, poeta i gran amic de Gaudí, en un dels seus darrers poemes, també s’havia inspirat en les llegendes de Bellesguard per explicar la relació d’aquest tron amb la processó que estava esperant Gaudí aquell dijous fa cent dos anys. Un tron al voltant del qual desfilen gairebé tots els principals protagonistes d’aquell antic palau. Tan antic com la mateixa festivitat del Corpus…

Molt més que l’ou com balla i els gegants

Si entreu aquesta setmana a cap claustre de la ciutat comtal, no hi trobareu pas la quietud i la soledat que són pròpies d’una església, sinó remor i gent fascinada per l’ou com balla. Al carrer encara hi haurà més gent, seguint als gegants i la resta de tradicions festives, com les catifes i les enramades. No cal dir que a Berga, amb la Patum, el Corpus assolirà la seva manifestació més sorollosa, però, arreu on se celebri, hi haurà ambient festiu.

En el passat, però, sense deixar de ser igual de popular, el Corpus era una festa amb un caràcter religiós molt més marcat. De fet, fou establerta el 1264 per homenatjar l’Eucaristia, el sagrament pel qual Jesucrist es fa present en la consagració del pa conegut com l’hòstia consagrada. Pels creients, representa el cos de Crist, l’element central de la comunió. A partir del 1316, aquesta creença s’estendrà per tota Europa gràcies a una butlla papal i un gran fervor clerical i seglar.

L’any 1320, Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya en celebrar la nova festivitat. Des de llavors, la processó es converteix en un dels rituals més importants del calendari festiu barceloní. Aviat, a la processó, s’hi afegeixen les figures de la imatgeria festiva (gegants nans, dracs, vibres, mulasses o cucaferes), així com diferents balls i la tradició de l’ou com balla. Avui en dia, aquests elements han esdevingut els més populars, però, al passat, el moment culminant de la festivitat era la processó que estava esperant Gaudí aquell dijous de 1924. Una tradició amb més de set-cents anys.

Al seu temps, la processó de la Custòdia, símbol de l’Eucaristia, congregava a tots els estaments socials, reflectint l’estructura profundament jerarquitzada de l’edat mitjana i les èpoques posteriors. S’ha conservat un gran nombre de làmines a través de les quals podem estudiar l’evolució d’aquesta processó (2) La següent és d’època propera a la de Gaudí.

Custòdia amb la cadira del Rei Martí de la catedral de Barcelona. Autor desconegut (Entre 1895 i 1916).

La llegenda, el poema…

La custòdia, anomenada també ostensori, és una mena d’armari fet amb metalls preciosos, on es guarda l’hòstia consagrada, i que, en certes ocasions, es fa servir per mostrar-la als fidels. Segons la tradició, la peanya de la custòdia de la catedral de Barcelona és la cadira, o tron, del rei Martí. Aquesta cadira, molt probablement, va acompanyar els últims dies del monarca a l’antic palau de Bellesguard. Així, almenys, ho creia Jacint Verdaguer, qui, en un dels seus últims poemes, va explicar l’origen de la tradició. El seu títol és prou significatiu: “La Custòdia de la Seu de Barcelona” i va ser publicat pòstumament en Eucarístiques (1904)

Curiosament, aquest poema fou escrit al voltant de 1900, l’any que Gaudí va acceptar l’encàrrec de Torre Bellesguard. Avui el podeu trobar també a Barcelona, un llibre que aplega textos ja coneguts sobre la ciutat i altres de nous. Pels seus versos, desfilen tots els principals personatges de la història de Bellesguard…

El poema explica com la ciutat comtal encarrega al seu millor argenter que fabriqui una custòdia d’or per a Déu i un tron de plata per al rei. L’artesà engalana la custòdia amb pedres precioses i filigranes. L’objecte és comparat amb un castell alt i fort, ple de pinacles i finestres gòtiques, com les coroneles que, curiosament, també fa servir Gaudí a l’hora de construir la seva peculiar recreació a Torre Bellesguard de l’antic palau del rei Martí.

La part central del poema narra l’estada del rei Martí l’Humà en aquell palau, famós per la bellesa del seu jardí. “Bellesguard és alegre, verd i florit / florit com una Pasqua, verd com l’abril”, llegim. Ara bé, tot i la seva esplendor, Martí està trist des que ha rebut la notícia de la mort el seu únic fill el dia de Sant Jaume (25 de juliol de 1409). Enmig de la seva solitud, li presenten diverses joves, i finalment el seu cor es decanta per Margarida de Prades, filla d’un comte i neta d’un rei. El seu matrimoni és beneït per l’últim dels papes avinyonencs mentre sant Vicenç Ferrer celebra l’ofici. Malauradament, el matrimoni no portarà el desitjat hereu.

A continuació, el poema explica com el rei abandona Bellesguard, perquè, al palau, “era perseguit per la tristesa / que li donà lo dia de Sant Jaume / la nova de la mort de son fill únic”. Tanmateix, la mort no tardarà a presentar-se també a l’afectat pare. El poema conclou evocant els últims dies del rei Martí l’Humà al monestir de Valldonzella, a una hora de Bellesguard. Allí veiem a l’últim monarca del Casal de Barcelona, envoltat per la seva esposa i cavallers i dames del regne. El papa Benet XIII arriba per administrar-li el viàtic, i Martí rep la benedicció final abans de morir. És aleshores quan, segons la tradició, el rei va cedir el seu tron a Jesucrist, veritable sobirà espiritual. Per ser més exactes, el rei Martí, en el seu llit de mort, en ser preguntat sobre el seu successor, va respondre que ho seria “aquell que se sentia” en aquell moment, referint-se al so de la campaneta del viàtic que anunciava la seva darrera comunió.

És real la llegenda? Com continua la història? Si vols conèixer la resposta i descobrir altres detalls d’aquesta llegenda i poema, apunta’t a la nova ruta de Torre Bellesguard. T’esperem!

Entrades per Verdaguer i Gaudí, poesia i arquitectura als peus de Collserola | Clorian