juny 9, 2026

Per Ferran Garcés

Retrat de Benedict XIII ataviat com San Pere. Autor Joan Reixac, s. XV, i el seu escut pontifici. Wikipedia.

Sense dubte, la notícia d’aquesta setmana és la visita del Papa Lleó XIV a Espanya i, més concretament, a la Sagrada Família, tot coincidint amb l’Any Gaudí 2026. L’efemèride ha generat un gran interès per tots els temes relacionats amb el pontificat i l’arquitecte. Nosaltres també volem col·laborar amb aquest interès recordant la primera arribada d’un papa a Barcelona, una visita que, en aquell moment, fa sis-cents disset anys, té per escenari l’antic palau de Bellesguard, aleshores residència reial i papal, i cinc segles més tard, font d’inspiració per Antoni Gaudí.

Tretze són tretze

L’arribada del primer papa a Barcelona depèn de la definició que duguem a aquest títol, perquè el seu protagonista continua sent considerat un “antipapa”. Tanmateix, ell mateix mai va renunciar a la seva condició de pontífex. El conegut refrany “mantenerse en sus trece” (amb català, “Tretze són tretze”) indica un cas de tossuderia. S’atribueix a Pedro Martínez de Luna, el religiós aragonès envestit com Benet XIII a la ciutat francesa d’Avinyó el 1394, però no reconegut com a tal per la major part de l’Església. A causa de la lluita per fer valer els seus drets, el seu nom popular, papa Luna, encara és sinònim de perseverança i afany. La seva figura s’emmarca en el context d’una de les crisis més greus de l’Església catòlica, l’anomenat Cisma d’Occident (1378-1417), quan van arribar a competir entre si fins i tot tres papes.

La competició va assolir forma de debats però també de fets d’armes. Entre 1398 i 1403, el rei de França va assetjar el palau d’Avinyó. Només gràcies a l’ajuda enviada per Martí I, el caparrut pontífex aconseguí escapar-se, en veure’s sense cap altre suport. Primer es va instal·lar a Perpinyà i, finalment, a Peníscola, com és ben sabut. Ara bé, entre una ciutat i l’altra, Benet XIII també va residir a Barcelona entre 1409 i 1410.

Per ser exactes, Benet XIII, el papa rebel, va arribar a Barcelona el dia 10 d’agost de 1409 i va anar directe al palau de Bellesguard, on es va instal·lar en un primer moment per consolar a Martí I. Eren moments dolents pel monarca, donat que acabava d’assabentar-se de la sobtada mort del seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília i únic hereu al tron. Poc temps abans, 1406, havia mort la seva primera esposa, Maria de Luna, membre de la família del papa Luna. La cerca d’un nou hereu va ocupar tot el temps del pontífex. Finalment, el 17 de setembre d’aquell mateix any, el Papa Luna va celebrar amb urgència el nou matrimoni del decaigut monarca amb Margarida de Prades a la capella del palau de Bellesguard. Va ser una cerimònia íntima i sòbria perquè encara planava el dol per la mort de Martí el Jove.

Només resolts aquests assumptes, va tenir lloc l’entrada oficial del Benet XIII a la ciutat comtal, el 29 de setembre, sent aleshores rebut per tot el clero barceloní i els prohoms civils, així com, naturalment, el mateix rei Martí I, junt amb la seva nova muller. Des d’aquell dia, el papa Luna, es va hostatjar al Palau Reial Major fins després de la mort de Martí I el 31 de maig de 1410. Malauradament, aleshores, Margarida de Prades, no estava encinta. L’anisat hereu no havia arribat de manera natural. A continuació, la successió s’haurà de resoldre amb intrigues i noves lluites armades, que portaran a Benet XIII, el testarrut pontífex, fins a Peníscola, on tancarà el seu ulls l’any de 1423. En aquell moment, la mort de Martí I sense hereu havia propiciat l’extinció del Casal de Barcelona i el principi de la dinastia dels Trastàmara (1).

Papa i senyor de Reis

L’arribada del primer Papa, o antipapa, a Barcelona, no va produir-se en les mateixes circumstàncies que l’actual vinguda de Lleó XIV a la ciutat comtal. Ara bé, resulta curiós que, en ambdós moments, tingues com escenari dues obres relacionades amb Gaudí. Una, la Torre Bellesguard, i l’altra, la Sagrada Família. Amb relació a la primera, encara hi ha un motiu més. Un motiu que l’arquitecte de Reus ho aprofitarà per dissenyar el cor d’un dels elements principals de Torre Bellesguard: el seu peculiar vitrall de vuit puntes…

Entre els molts títols de Pedro Martínez de Luna està també el de senyor de Reus, la ciutat on va néixer Gaudí, o si no més, passar els seus primers anys de vida. Galdric Santa, l’actual Càtedra Gaudí i el comissari de l’Any Gaudí 2026, a més a més del restaurador de Torre Bellesguard, ha descobert que ben al mig del vitrall d’aquest edifici de Gaudí ple de referències al passat medieval de Catalunya, destaca una rosa de vuit pètals, que faria referència a l’antiga rosa heràldica de Reus.

“Aquesta rosa es correspon amb la rosa de l’escut de Reus, que històricament era de 8 pètals, amb una geometria molt semblant a la del vitrall, en les versions del segle XVII.” (…) i afegeix Galdric: “Cal tenir present també que s’ha considerat que l’escut de Reus, assoleix l’heràldica de les claus de Sant Pere sobre la Rosa, en relació amb el Papa Luna, que el rei Martí va convidar a instal·lar-se a Bellesguard, el 1409, i que fou senyor de Reus.” (2)

Notes

(1)  Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residencia de Martí el Humano a la torre Gaudí, Duxelem Editorial, p. 59-73

(2)  Santana Roma, Galdric (2021), “A propòsit de Bellesguard”. En: Permanyer, Lluís (editor) Sagnier i els modernistes: l’ofici de l’arquitectura 1880-1930, RBA, Barcelona, 128-131 i p. 133, nota 8