novembre 20, 2026
Per: L’equip de Bellesguard

Sovint, durant les visites a Torre Bellesguard, ens pregunten d’on prové la informació que expliquem i quines fonts bibliogràfiques es poden consultar per aprofundir en la història de l’obra i de l’indret. Avui volem parlar de dues investigacions fonamentals, publicades arran de l’obertura de la casa al públic, l’any 2013, i de la creació del Grup de Recerca de Torre Bellesguard, que va fer possible l’elaboració del guió de les visites.
A través d’aquestes dues obres, podem entendre Bellesguard no només com una obra d’Antoni Gaudí, sinó també com l’escenari d’alguns dels episodis més significatius de la història de Catalunya. A més, totes dues publicacions ofereixen un valuós material gràfic, amb fotografies antigues de la casa, mapes i documents diversos que ajuden a imaginar millor el seu passat i la seva simbologia.
En primer lloc, cal destacar el treball de Josep M. Vall i Comaposada, membre del Grup de Recerca de Torre Bellesguard i autor de Bellesguard: origen, esplendor, decadència i transformació. Publicat l’any 2017, a partir d’una tesi prèvia, aquesta obra continua sent la referència imprescindible per resseguir les diferents transformacions de l’edifici, des del mas anterior al palau de Martí l’Humà fins a la construcció de la Casa Figueras d’Antoni Gaudí. El llibre també aprofundeix en les particularitats estructurals i simbòliques de l’obra de l’arquitecte, com també en les transformacions posteriors de la propietat, que va arribar a tenir usos tan diferents com els d’orfenat, durant la Guerra Civil Espanyola, i de clínica oncològica i maternitat, de la família Guilera, els propietaris que van formar el Grup de Recerca de Torre Bellesguard.
- Vall Comaposada, Josep M.. Bellesguard: origen, esplendor, decadència i transformació. Tesi doctoral, Universitat Abat Oliba CEU, 2017. [dialnet.unirioja.es]
- Vall Comaposada, Josep M.. Bellesguard: origen, esplendor, decadència i transformació. Edició en llibre derivada de la recerca doctoral. [dialnet.unirioja.es]
En segon lloc, cal esmentar la tesi doctoral de l’historiador Esteban Galindo López, també vinculat al Grup de Recerca de Torre Bellesguard. La seva investigació, presentada a la Universitat de Barcelona l’any 2020, porta per títoll Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del Pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard. El treball de Galindo reconstrueix l’evolució del territori al voltant d’aquest edifici tan singular, i aborda, entre altres qüestions, les disputes pel control de l’aigua, molt abundant en la zona, tant en forma de mines com de torrents; l’augment de la població i la corresponent pressió sobre el territori, l’arribada de la burgesia benestant, i la transformació del paisatge en benefici de la vinya, que, fins a l’època de Gaudí, dominava el paisatge davant de Bellesguard.
- Galindo López, Esteban. Anàlisi del paisatge històric del nord de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2020. [diposit.ub.edu], [ub.edu]
Un palau medieval i unes monedes romanes…
A començaments del segle XX, semblava que el passat documentat de Bellesguard es remuntava essencialment a l’època del rei Martí. Tanmateix, amb l’obertura de la casa al públic, l’any 2013, i la posterior formació del Grup de Recerca de Torre Bellesguard, els estudis històrics i arqueològics han contribuït a ampliar el coneixement sobre els orígens de l’indret. Una de les troballes més significatives ha sigut una sèrie de monedes romanes, que constitueixen un testimoni de presència i activitat humana molt anterior a la construcció del palau medieval (vegeu, en la tesi de Galindo, el “Capítol X: Apèndix documental”) Al final de l’article reproduïm les fotografies d’algunes d’aquestes peces. Aquesta descoberta ens recorda que encara estem lluny de conèixer tota la història d’aquest sorprenent indret. Quines altres sorpreses ens reserva la recerca de Bellesguard?




