Sabies què? Bellesguard abans dels Jocs Olímpics…

La Torre Bellesguard es troba a la sortida 7 de la B-20, més coneguda com la Ronda de Dalt, una de les grans artèries de circulació de Barcelona avui en dia…
Aquesta via ràpida recorre la falda de la serra de Collserola i es comunica amb la Ronda Litoral, que s’estén vora del mar. El circuit complet es va inaugurar el 1992, amb ocasió dels Jocs Olímpics. Ara bé, la idea de construir les rondes de Barcelona neix a finals dels anys seixanta, quan la ciutat comença a patir greus problemes de trànsit. Tanmateix, les obres van començar el 1987. L’objectiu era clar: desviar els vehicles que no necessitaven entrar al centre urbà i millorar la mobilitat. Va ser un moment clau de transformació urbana per a Barcelona i, en especial, per als barris situats al voltant de la serra de Collserola. Com era d’esperar, de seguida es van construir noves edificacions. El tram de Bellesguard mai tornaria a ser el que era. Les imatges que aportem avui en són un bon testimoni.

Casualitat o coincidència, un any abans de l’inici de les obres de la Ronda de Dalt, és a dir, el 1986, el jardí de Torre Bellesguard va servir d’escenari d’un concert de música clàssica, gràcies a la col·laboració de la família Guilera, aleshores propietària de la casa. El concert formava part d’un programa titulat “Gaudí i la música”, a càrrec de TVE Catalunya. Es va emetre per la segona cadena el 1987, el mateix any que el paisatge de Bellesguard estava a punt de canviar per sempre. La següent imatge es va obtenir aquell dia des del terrat de la casa, mirant cap a la muntanya (vegeu: altre paisatge).

Les noves edificacions, a més a més d’eclipsar l’obra de Gaudí, han limitat un dels efectes principals que va tenir en compte Gaudí a l’hora de la seva realització: el mimetisme de la façana amb el paisatge. Mireu la foto de 1886: la “pell exterior” de la torre-castell és aspra i verda com la muntanya. No és cap casualitat: la pedra de tot el recobriment de l’edifici és original del lloc.

Diuen que, a peu d’obra, en temps de Gaudí, hi havia una brigada d’obrers que, sota el control del mateix arquitecte, s’encarregava de classificar les pissarres per tonalitats, per després trencar-les en diferents trossets i, finalment, combinar-los per tota la façana, en harmonia amb diversos motllos geomètrics destinats a embellir finestres, cornises i, en especial, les arquivoltes de la porta principal. En resum, un original trencadís del mateix color que la muntanya que envoltava la casa, fusionant perfectament arquitectura i natura. Si Gaudí aixequés el cap!