novembre 14, 2025

Per Ferran Garcés

Gaudí sentia una especial predilecció per un aliment en concret. Gijs van Hensbergen, un dels principals biògrafs de l’arquitecte, ho menciona així comentant els seus costums:“O, potser,  (feia) unes ràpides mossegades a les pastes seques, els pans de Sant Antoni, que portava sempre amb si en petites bosses que oferia als altres mentre guardava per a si les subtilment assaonades amb comí torrat” (1).

L’elecció no podia ser més conseqüent amb les creences de l’anomenat arquitecte de Déu, perquè el nom popular d’aquests panets és el de “pa dels pobres”, o “pa de sant”. El seu origen s’explica amb diferents llegendes relacionades amb els miracles i la caritat de Sant Antoni Abat, patró dels animals, dels pagesos i dels traginers. Tanmateix, Gaudí tenia altres curiosos costums tant a nivell alimentari com de filosofia de vida.

Salut i dieta, segons Gaudí

Fa un parell de setmanes vam comentar les malalties de Gaudí, algunes tan greus que es va imaginar el pitjor (vegeu: les “altres morts” de l’arquitecte). Aleshores, per raons d’espai, no vam desenvolupar el tema del seu peculiar estil de vida. Ho farem avui. Era un mètode que seguien tant l’arquitecte com el seu pare, qui sembla que va ser el primer en adoptar-lo (2). Aquest sistema estava inspirat en “la cura de Kneipp”, anomenada així en honor del seu creador: Sebastian Kneipp, sacerdot i metge alemany. Curiosament, el mètode arribava llavors a Catalunya, al mateix temps que es fundava l’empresa naturista Santiveri, el 1885, la Lliga Vegetariana de Catalunya, el 1908, i l’empresa Danone, el 1919.

Ara bé, en lloc d’explicar aquesta cura i altres anàlogues, nosaltres hem estimat més engrescador deixar al mateix Gaudí parlar d’ella. Tanmateix, cal aclarir que les següents frases no les va consignar mai per escrit sinó que corresponen al testimoni de terceres persones. En efecte, els últims anys de la seva vida, Gaudí va estar envoltat per un nombre de seguidors que, poc després de la seva mort, van publicar les primeres biografies del mestre. Un d’ells, l’arquitecte Isidre Puig-Boada, és l’autor de la principal col·lecció de frases de Gaudí i aquesta és la principal font que hem seguit per confeccionar el present article. Al final de cada frase, indiquem el número de la pàgina (3). Esperem que us sigui profitosa o, si més no, interessant.

Pobresa i sacrifici

“No s’ha de confondre la pobresa amb la misèria. La pobresa porta a l’elegància i a la bellesa; la riquesa porta a l’opulència i a la complicació, que no poden ser belles. Perquè l’artista no es desequilibri, amb l’elevació de l’art ha de passar dolor o misèria. Perquè no falli la disciplina, és indispensable la disciplina: única manera de no pertorbar-se. Progressant lentament, però inexorablement, en aquest camí de mortificacions, exclamà: ‘Convé tant al cos com a l’ànima passar calor a l’estiu i fred a l’hivern’. I també, ‘Cal menjar només per no morir’ (p. 175).

Comenta: ‘la mortificació del cos és l’alegria de l’esperit, com diu justament el doctor Torras i Bages, i la mortificació del cos és el treball continuat, persistent; aquest és l’auxiliar més poderós contra les temptacions’. Sàviament s’esmerça a perfeccionar-se amb l’experiència de les entrebancades: ‘No es va bé fins que s’ha caigut i ha vingut l’estomacada; l’estomacada és la porta del convenciment’; i ell que havia estat tan ufanosament segur de les pròpies forces, confessa: ‘Tota caiguda és filla d’haver confiat en si mateix’ (p. 177).

Sol, fred i menjar

Equilibri.

Cal estar ocupat tot el dia, intel·lectualment i manualment, caminant i fent exercici, tot a proporció de les forces que es tenen. Així es dorm tota la nit completa, i això és l’equilibri, la compensació de la vida (p. 186).

Estimulant natural: el sol

El sol és l’estimulant de la vida; l’alcohol, el cafè, etc., no estimulen sinó que fuetegen l’organisme. I el sol és tan estimulant a l’estiu com a l’hivern, i ens hem d’acostumar a prendre’l (Ibíd).

Utilitat del fred

Cal menjar, dormir i abrigar-se solament el necessari i fins que en sentim la necessitat. El fred activa la circulació i és per tant sanitós passar fred, mentre no sigui excessiu, i és millor combatre’l amb el moviment (que regularitza la circulació) més que no pas amb una càrrega de roba que mai no és suficient per si sola” (Ibíd).

El calçat pel fred, una llicó de geometria

La següent frase és especialment rellevant si recordem que, a causa d’un reumatisme crònic que es va aguditzar en els seus últims anys, Gaudí tenia els peus deformats i molt sensibles. També és curiosa per l’aplicació que fa l’arquitecte a un cas quotidià dels complexos conceptes geomètrics que utilitzava en les seves obres.

Gaudí portava últimament i a l’hivern dobles mitges i espardenyes, i ho justificava així: la sola de l’espardenya és el cànem disposat helicoïdalment i, per tant, és una molla o ressort. Les mitges de llana gruixuda (fils helicoïdals lligats helicoïdalment) són una altra molla; les mitges de dins les anteriors, de llana prima, són un altre ressort de menys grandària. Tot això són elements per a l’equilibri de forces de la pell, que s’aprima amb els anys, i com que en l’equilibri rau la vida, s’ha de procurar que existeixi en tots els detalls (p. 187-188).

El menjar (4)

Els qui mengen més del necessari són uns omple-clavegueres que malversen les seves energies i comprometen la salut; cal menjar per viure i no viure per menjar. Cal menjar i dormir just per subsistir.

L’enciam i l’escarola són la forma més senzilla i perfecta de prendre oli, preparat així per a la seva emulsió; és un error que la llet amb fruites, inclusives les cítriques, es paeix malament, ja que és tot al contrari: la pell de les fruites és el millor regulador intestinal. Tot el que menjo ho acompanyo amb pa i no bec mai encara que no hagi menjat res més que fruites seques; acabo sempre amb una molla de pa, que fa d’esponja netejadora de la dentadura, i després bec un xic d’aigua.

Abstenir-me dels tòxics excitants i de les espècies m’aguditza el sensori i em fa copsar les olors i els gustos més fins; els fruits més exquisits que he menjat són els albercocs mallorquins recentment collits, obra mestra de l’aroma combinada amb el gust, i que no hi ha manera de fer que conservin aquestes qualitats gaire temps. Conec si la fruita ha estat guardada, encara que sigui en cambra frigorífica, per la minva de la seva olor i també per la pèrdua de gust. Quan no tinc fruita fresca, estenc un xic de mel sobre el pa; no uso sucre (p. 187).

Notes

(1) Hensbergen, Gijs van (2002) Antoni Gaudí, Plaza & Janés Editores, Barcelona, p. 163.

(2) Domènech, Joan Torres (2018) El Gaudí que no ens han explicat, Cossetània editors, Valls, p. 63. En resum, pels Gaudí, pare i fill, la cura es basava en una alimentació vegetariana, llargues caminades, banys d’aigua (hidroteràpia) i dormir tot l’any amb les finestres obertes.

(3) Puig-Boada, Isidre (1981), El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, pp. 177-178 i 186-188

(4) Aquest tema es pot llegir amb lleugeres variacions a: Martinell Brunett, Cesar (1967), Gaudi. Su vida, su teoria, su obra, Col·legi Arquitectes Catalunya i Balears, Barcelona, p. 108.

Bergós Massó, Juan (1974), Gaudí, l’home i la obra, Universitat Politècnica de Barcelona, p. 31-33