Sabies què? Els colors de Bellesguard, incloent el blanc…

El passat 21 de març va ser el Dia Mundial dels Colors i aquest divendres, dia 3 d’abril, és el Dia Mundial de l’Arc de Sant Martí, dues efemèrides que, en el fons, ens recorden que ja ha arribat la primavera, l’estació de la floració i el rebrot de la Natura. Avui parlarem, doncs, dels colors a l’obra de Gaudí, incloent-hi el blanc, un color ben especial a Torre Bellesguard.

La natura és color

Abans de llicenciar-se, Gaudí va escriure una mena de diari que es coneix com El manuscrit de Reus (1870-1878). És un dels pocs documents escrits per ell. En aquest document, demostra el seu coneixement dels temples egipcis, grecs i musulmans. Un dels fragments més commovedors és aquell on recorda la importància del color però també la necessitat d’acceptar la pàtina del temps, o en les seves paraules:

“L’ornamentació ha estat, és i serà acolorida. La natura no ens presenta cap objecte monòtonament uniforme. Tot en la vegetació, en la geologia, en la topografia, en el regne animal, manté sempre un contrast de color, més o menys viu. I és per això que obligatòriament hem d’acolorir en part o bé tot un membre arquitectònic, un acoloriment que tal volta desapareixerà, però que la mà del temps s’encarregarà de donar-n’hi una altra de pròpia i preciosa: la de l’antiguitat” (1)

Més endavant, Gaudí va deixar d’escriure i el que coneixem són frases rescatades per col·laboradors seus. Gràcies a ells sabem que l’arquitecte va continuar opinant sobre el color. Per exemple, a Cèsar Martinell, un dels seus primers biògrafs, li digué: “Els grecs, els temples dels quals eren de marbre pentèlic, un marbre cristal·lí com sucre, transparent i d’una formosor no gens vulgar, no dubtaren a pintar-los; perquè el color és vida i nosaltres no hem de menysprear aquest element per tal d’infondre-la a les nostres obres” (2)

Els colors de la muntanya

Torre Bellesguard no és un dels edificis més acolorits de Gaudí, pel fet que l’arquitecte evoca l’atmosfera d’un palau medieval, com a homenatge a Martí I l’Humà, l’últim membre de la Casa de Barcelona i la persona que va manar construir el palau de Bellesguard cap a 1409. Així i tot, la paleta de colors és d’una subtilesa extrema. En aparença, la recreació es basa en elements gòtics, com línies rectes, merlets i finestres coroneles, però, en una anàlisi més detinguda, veiem que aquesta façana és un sorprenent trencadís, la famosa tècnica característica de l’arquitecte. Com el material empreat, la pedra, procedeix de la muntanya confrontant de Collserola, la casa es mimetiza amb l’entorn natural (Almenys, a principis del segle XX, quan no hi havia cap edifici al voltant). Tanmateix, encara que la façana sembla verda, si l’observem detingudament, veurem com, en realitat, està confeccionada amb fragments de diferent color i tonalitat. Va ser el mateix Gaudí qui els va distribuir diverses formes i grandàries amb l’objectiu de trencar la monotonia de la façana, aparentment medieval. A més, segons la il·luminació del sol, o la seva absència, aquestes diverses tonalitats fan que l’aparença de l’edifici sigui més càlida o més freda. Un efecte de llum que, dit sia de passada, a Torre Bellesguard, com tot edifici situat a prop del Mediterrani, Gaudí considerava ideal perquè “La virtut està en el punt mitjà; Mediterrani vol dir al mig de la terra. En les seves ribes de llum mitjana i a 45 graus, que és la que millor defineix els cossos i en mostra la forma, és el lloc on han florit les grans cultures artístiques, per la raó d’aquest equilibri de llum: ni massa ni poca” (3)

Els nens i nenes del Grup Tolkien i el grup Agatha Christie de l’Escola Horitzó de Barcelona ens van visitar el març de 2023. Després van fer un dibuix. Un d’ells capta perfectament la relació de l’edifici amb el sol…

Els colors del sol i la liturgia

Una vegada a dins, ens sorprèn la forma i els colors del vitrall en tres dimensions, que representa la Mare de Déu i l’Estel dels Reis d’Orient. Resulta encara més impressionant quan sabem que el dia de Nadal, la llum del sol, en travessar aquest vitrall, reflecteix un estel de vuit puntes al voltant de l’òcul de la columna frontal del rebedor i un cercle a la paret d’enfront. Un clar exemple del domini de la gnomònica, la ciència que estudia el moviment del sol, així com del pensament de Gaudí, que definia l’arquitectura com “l’ordenació de la llum” i a aquests reflexos del sol, com “les pintures efímeres de Déu” (vegeu: la glòria de la llum) D’altra banda, els colors per l’arquitecte anomenat de Déu, també tenien un significat liturgic. Segons la tradició cristiana de les virtuts teologals, el color groc simbolitzaria la fe, el verd, l’esperança, i el púrpura, la penitència, tal com els veiem reflexats al virall de Bellesguard.

Estrella de Venus de Bellesguard

Blanc, el color espiritual i pràctic

Abans hem mencionat com un jove Gaudí recordava la importància del color entre els grecs antics, fins al punt que pintaven el marbre pentèlic. Ara bé, amb el temps, l’estudi de la llum va portar Gaudí a desenvolupar un singularíssim ús del color blanc. Ho comencem a veure al Col·legi de les Teresianes, emplaçament d’una de les seves obres més lloades: la galeria d’arcs parabòlics de color blanc, on el joc de llum i ombres permet reforçar la simbologia espiritual de l’edifici, inspirat en la mística de Santa Teresa de Jesús. “La Glòria és la llum, la llum dona la joia i la joia és l’alegria de l’esperit” (4), deia l’arquitecte de Déu, com sovint se’n diu, i afegia: “la llum és harmonia, dona relleu, decora” (5), objectiu que aconsegueix amb originals patis i lluernes per aprofitar al màxim la llum natural, però també en combinació amb superfícies blanques.

Ho veiem també a Torre Bellesguard, dissenyada de tal manera que tant a l’exterior com a l’interior, la llum del sol, el gran pintor de la Natura, canvia segons el moment del dia i de l’estació. Al mateix temps, la puresa del color blanc ressalta els arcs i les formes sinuoses del peculiar estil de Gaudí a la seva època més madura. Aclarir, arribats a aquest punt, que els mosaics actuals, de color majoritàriament blau, els va afegir més tard Domènec Sugranyes, un col·laborador seu. Això no obstant, Gaudí volia l’entrada de color blanc, com veiem en aquesta antiga fotografia.

En resum, una façana i una entrada pensada per al gaudi dels subtils jocs de llum i ombra, així com dels colors del vitrall. Per acabar, una frase de Galdric Santana, director de la càtedra Gaudí, comissari de l’Any Gaudí i arquitecte conservador de la Torre Bellesguard. A la pregunta per què cal visitar Torre Bellesguard, respongué, entre altres raons, “i evidentment la plàstica que té, els seus interiors, aquest efecte de la llum sobre la superfície que va fent cavitat, llum, cavitat, llum, cavitat… aquests efectes de la llum del Mediterrani, que a més a més aquí la veus en línia directa” (6)

Notes

(1) Puig-Boada, Isidre (1980) El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Barcelona, Publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, p. 33
(2) Ibíd., p. 103
(3) Ibíd., p. 91-100
(4) Ibíd., p. 226
(5) Ibíd., p. 210
(6) Palmer, Jordi (17/10/2024) “Galdric Santana: Si t’agrada Gaudí, Bellesguard és una visita obligadíssima”, El Nacional.

Joan Bassegoda, altra Càtedra Gaudí, i conegut estudiós de l’arquitecte, digué: “Els interiors de la torre Bellesguard, tant el de l’escala com els de les habitacions són resolts amb delicades formes blanques, aconseguides amb pintura de cal, sobre arrebossat i emblancat al damunt de l’estructura de maó. Amb la nitidesa del blanc mat de la pintura al tremp, el simple emblanquinat, les formes apareixen en tota la seva significativa senzillesa. La suavitat dels acords i les superfícies ondulades i sense arestes componen una arquitectura subtilment insinuada que, amb l’a compassat contrast de matisos entre el blanc i el gris fosc, pren un encant especial. Els carcanyols foradats dels arcs i els acords entre arcs i capitells suggereixen una arquitectura fluidament espontània.” Bassegoda i Nonell, Joan (1984), Gaudí, Salvat-La Caixa, Barcelona, p. 81.