febrer 21, 2026

Per: Ferran Garcés

Avui, 21 de febrer, se celebra el Dia Internacional del Guia de Turisme. La data commemora la fundació de la Federació d’Associacions de Guies Turístics (WFTGA) el 1985 i el seu objectiu és reconèixer la tasca essencial d’aquests professionals en la promoció, divulgació i preservació del patrimoni cultural i natural.

Avui és, doncs, una bona oportunitat per parlar d’una faceta d’Antoni Gaudí, poc coneguda: la de l’arquitecte explicant la seva obra. Una faceta, però, que només podem enregistrar cap al final de la seva vida, quan comença a ser el centre de diverses fotografies, a causa de la seva creixent popularitat. Fotografies i dibuixos, com el de la foto de capçalera, on veiem l’arquitecte comentant la Sagrada Família a dos dels seus millors amics: el comte Güell i el bisbe Josep Torras i Bages. L’autor és Ricard Opisso, el futur dibuixant del TBO i altres publicacions que, entre 1892 i 1904/1906, va ser ajudant de l’arquitecte.

Abans de 1904.

Acostumen a oblidar el primer Gaudí, o, si més no, el període en què encara no és un arquitecte consagrat. D’aquesta etapa, s’ha conservat poc més d’un parell i són fotografies que, aleshores, no tenien interès per a ningú. Per exemple, una és la foto de la seva llicenciatura i l’altra la del carnet de l’Exposició de Barcelona de 1888 (vegeu: retrats de Gaudí, dels 26 als 52 anys).

El Gaudí d’aquella època passa per la història de manera discreta. Només els estudis posteriors han permès reconstruir el seu rastre. Com que l’arquitecte rebutjava les entrevistes i que li fessin fotos, poc se sabia de la persona. Tampoc es va afiliar a cap partit polític i, en les associacions on participava, la seva presència era sempre discreta. Tot i així, tenia molts amics, entre els seus propis clients i col·laboradors, així com entre l’elit artística del moment, com el poeta Jacint Verdaguer o el músic Lluís Millet. No era un ermità ni cap solitari; senzillament, no volia ser el centre d’atenció. Ara bé, cap al final de la seva vida, una vegada consagrat, no podrà evitar l’interès creixent per la seva obra més emblemàtica, la Sagrada Família. Aleshores, diferents personalitats el van visitar i, donada la importància social dels visitants, el nombre de fotògrafs al seu voltant augmenta (vegeu: retrats de Gaudí, dels 52 als 73 anys). En conseqüència, la majoria de fotos de l’arquitecte són d’aquest període, l’últim. Un detall es repeteix en elles: Gaudí està explicant la seva obra, envoltat de gent. És, sense voler-ho, el primer guia de si mateix, i això que les primeres experiències no van ser, precisament, el que s’espera d’una visita guiada a l’actualitat…

Primeres visites: 1904-1906.

Enguany, el primer pas per concertar una visita guiada és triar l’idioma. Amb Gaudí, però, això no era possible. Ell sempre les farà en català, fins i tot davant del rei Alfons XIII a la Sagrada Família, quan va visitar-la el 1904. En aquell moment, el temple encara era poc més que la cripta. Tot i així, sembla que el monarca va sentir-se satisfet, o aparentar-ho. D’aquell moment, no s’ha conservat cap fotografia. Gaudí encara no és prou popular.

La següent visita va anar pitjor i això que el visitant havia fet l’esforç d’aprendre el català abans de venir. Convidat pel poeta català Joan Maragall, l’escriptor basc Miguel de Unamuno va visitar la Sagrada Família el 1906. S’han donat diferents versions del “tour”, i gairebé totes coincideixen que la visita va ser més un desencontre que una altra cosa. Va anar malament des de l’inici. Unamuno va fer tard i, després d’una espera de mitja hora, l’arquitecte va tornar al seu taller. El recorregut va durar poc. Segons la llegenda, Unamuno deia “¡no me gusta! ¡no me gusta!”, i unes passes darrere d’ell, Gaudí repetia “No m’agrada! No m’agrada!” (1).

La jornada va acabar de manera estranya. L’escriptor farà unes ocelletes de paper i l’arquitecte, en sentir les campanes de l’àngelus, donarà per enllestida la visita de manera brusca i es posarà a pregar. Tampoc tenim cap fotografia d’aquesta primerenca visita. Ara bé, sí dibuix del ja esmentat Ricard Opisso. La quarta persona a la imatge és Josep Pijoan i Sotres, poeta, historiador i assagista d’art.

Anys finals: 1910-1926

La primera fotografia “oficial” de Gaudí es va publicar quatre anys després de l’encontre amb Unamuno, amb ocasió de la primera exposició de l’arquitecte a París. A finals d’aquell mateix any, li van fer també la primera fotografia com a “guia”. En ella, està ensenyant la Colònia Güell al mateix comte Güell.

D’aquest any també disposem d’una altra fotografia. Gaudí al mig d’un grup d’estudiants d’arquitectura. No van ser els únics, el van visitar molts altres grups, de diferents especialitats (2). La fotografia, per cert, també és d’Opisso, qui, a més a més, va afegir —fidel al seu sentit de l’humor— una curiosa nota: “Gaudí enraonant amb els alumnes de l’Escola d’Arquitectura. Notis la blancor immaculada del seu coll planxat”, i és que, en aquella època, Gaudí, en contra de l’estereotip actual, vestia amb elegància i distinció (vegeu: el període dandi).

A partir d’aleshores, de manera gradual, les fotos de l’arquitecte esdevenen cada vegada més nombroses. Són les imatges que han contribuït a donar forma al mite del geni, com un senyor gran amb la barba blanca amb la Sagrada Família de rerefons. L’associació amb el temple es reforça perquè, entre 1911 i 1914, Gaudí abandona qualsevol altre projecte per dedicar-se amb exclusivitat a la “catedral dels pobres”.

Això també ha generat la falsa idea que el temple és la seva última obra, però, en realitat, va ser un dels seus primers encàrrecs, l’any 1883, quan encara era una jove promesa menys coneguda. Ara bé, tres dècades més tard, l’arquitecte havia esdevingut, com diem avui en dia, una autèntica celebritat. En les següents fotos de l’any 1911, el veiem rebent una delegació de mariners argentins i a l’infanta María de la Paz Borbón, filla de la reina Isabel II. Aquestes visites eren molt importants pel projecte. Cada suport era vital per tirar endavant el projecte. Gaudí s’esmerçava a fer una bona visita.

Altre exemple. Aquí el veiem en companyia del president de la Diputació de Barcelona, Prat de la Riba, i el bisbe de la ciutat, Enric Reig i Casanova, l’any 1914.

Gaudí ensenyant la Sagrada Família al bisbe de Barcelona, Enrique Reig Casanova, i al president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, 30 de novembre de 1914. Font: Wikipedia.

Seguim! Ara Gaudí mostra la Sagrada Família al nunci apostòlic de Roma, el cardenal Francesc Ragonesi, l’any 1915. En aquella ocasió, el cardenal va descriure Gaudí amb una frase que s’ha fet famosa: “el Dante de l’Arquitectura”.

Visita del nunci Ragonesi a la Sagrada Família. Autor: Josep Brangulí, 1915. Font: Wikipedia.

Convertida, com veiem, la Sagrada Família en un lloc de pelegrinatge ja en vida de Gaudí, els seus darrers visitants van ser l’aplec d’arquitectes, aleshores molt joves, que, després de la mort del mestre, escriuran les seves primeres biografies: Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell i Brunet, Isidre Puig i Boada. Ells van ser els últims a gaudir del millor guia turístic de Gaudí: ell mateix!

Notes

(1) Vegeu: La Veu de Catalunya, 27/05/1919, p. 11; Cultura, 1/05/1930, p. 6 i 10

Bastons i Vivanco, C. (1966), “Unamuno y los modernistas catalanes”, Ediciones Universidad de Salamanca. Cuadernos, vol. 31, pp. 5-12

(2) Puig, Armand (2024) Antoni Gaudí, vida y obra, Arpa, Barcelona, notes 22 i 29, p. 373. “És alliçonador veure com Gaudí els va instruir a partir de l’especialitat pròpia de cada grup”: comerç, enginyeria, Belles Arts, arquitectura, etc.