19 de juny de 2026

Equip de Bellesguard

Després de molt temps de preparacions, finalment, el divendres dia 12 de juny, vam fer una activitat ben especial perquè combinava història i taller de cuina, de manera que vam poder explicar -i menjar- una part del nostre passat…

L’activitat va reunir a tres institucions del barri: el Centre Cívic Vil·la Florida, la Biblioteca Joan Maragall i Torre Bellesguard. En el primer, es van encendre els fogons, en el segon es va habilitar una taula de llibres relacionats amb l’activitat, i en el tercer, el nostre, es va fer la visita a la Torre.

Una frase llegendària

El nexe d’unió és la frase d’un conegut personatge: Roger de Llúria, destacat militar de l’edat mitjana catalana. Com la imatge d’aquesta frase domina l’entrada de la casa, durant cada visita, expliquem el seu origen, que s’emmarca en l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani, que va sacsejar terres i mars. En un moment donat, el conflicte va esclatar fins i tot dins del nostre territori. En efecte, Felip l’Ardit, rei de França, amb el suport del papa Martí IV, va llançar una gran expedició militar contra Catalunya, però les tropes franceses van ser derrotades per Pere el Gran, amb l’ajuda decisiva de l’almirall Roger de Llúria. Els invasors havien entrat pel Rosselló, arribant fins a les portes de Girona. La victòria tingué lloc davant les Illes Formigues. Aleshores, Bernat Desclot, cronista de l’època, posa en boca de Roger de Llúria unes paraules que han esdevingut llegendàries.

La frase original, escrita per Bernat Desclot a la crònica que porta el seu nom (cap. CLXVI, 166), escrita el 1288.

 “Ne encara no solament galera ni lleny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Aragó en la coa per mostrar guiatge d’aquell senyor rei d’Aragó.” 

Una adaptació al català modern, escrita per un escriptor, curiosament, amb el mateix cognom que l’autor original: Miquel Desclot, a la Crònica de la croada contra Catalunya, de l’editorial Barcino, publicada el 2015.

“Ni menys penso que galera o altre vaixell gosi anar sobre mar sense el guiatge del rei d’Aragó. I no tan sols galera o vaixell, sinó que no crec que cap peix es gosi alçar sobre mar si no porta un escut amb el senyal del rei d’Aragó a la cua.”

 

Un repte gastronòmic

Des de fa tempos, volíem afegir alguna cosa més a la visita. Quelcom que no fos només una explicació sinó alguna cosa més pràctica. Seria possible preparar un plat que servi d’homenatge a aquell període? Un plat on es poguessin distingir clarament les quatre barres vermelles?

Hi havia un repte: la frase es remunta a 1285 i molts dels ingredients que venen primer al cap, com tomaques i pebrots, no van arribar a terra nostra fins després del viatge de Colón a Amèrica, el 1492. Amb els ingredients de l’època de Roger de Llúria era, doncs, possible preparar aquest plat?

I la resposta és si, com podeu veure a les següents imatges. Confiem a repetir l’activitat aviat. Ja us informarem. De moment, uns deixem amb un enllaç a l’article que va servir d’inspiració, “Lluç a la Roger de Llúria. Bon profit!