26 de setembre de 2026

Per Ferran Garcés

Una frase coneguda d’Antoni Gaudí parla del seu respecte i admiració per les plantes formades per tres parts principals: arrels, tronc i capçada: «Aquest arbre proper al meu obrador; aquest és el meu mestre!». L’arquitecte enamorat de la Natura i la litúrgia va saber extreure importants lliçons d’aquestes plantes; lliçons que són tant físiques, o arquitectòniques, com espirituals, o simbòliques. Un estudi d’aquest tema seria difícil de resumir. Per no allargar-nos, avui ens limitarem a comentar un petit exemple del segon cas, el simbòlic.

L’arbre d’un rei i la Mare de Déu

Jessè fou el pare de David, arquetip de sobirà, i la tradició cristiana considera que Jesús és el seu descendent. Al Llibre d’Isaïes, es diu: “Sortirà una branca del tronc de Jessè, i un plançó brollarà de les seves arrels”. Més tard, a L’Apocalipsi de Joan, Jesús afirma: “Jo soc l’arrel i el rebrot de David”.

Aquesta profecia és un tema recurrent de l’art, i, en especial, al d’època medieval, ja que nodria dos fonaments de la societat feudal: el poder religiós i la institució monàrquica per dret diví. En conseqüència, apareix amb profusió en vitralls, pintures i relleus. Tradicionalment, la imatge se sol mostrar de la següent manera:

· En la base, a arrel, apareix Jessè adormit o estirat a terra

· En el mig, veiem el tronc que neix del pit o del ventre de Jessè, i les branques, on es van col·locant els rostres dels diferents reis de Judà, com David o Salomó, i dels profetes que van anunciar el Messies

· En la copa, a dalt de tot de l’arbre, s’hi representa la Verge Maria el seu fill, Jesús, com el fruit definitiu de la profecia.

Torre Bellesguard, com sabem, es va construir al mateix indret on s’havia alçat l’antic palau del rei Martí I, un monarca profundament religiós i que representa l’últim membre del Casal de Barcelona. No era aleatori, doncs, incloure el motiu de l’arbre de Jessè a l’obra final. El podem distingir al damunt de la porta de la casa, al mosaic daurat en forma d’escut quadrat a 45º. Ara bé, com és habitual en Gaudí, la seva recreació d’aquest motiu no podia ser més inesperada i personal.

Segons Galdric Santana, l’actual Càtedra Gaudí, “Les lletres de la casa amb el nom “Bell-Esguard” són vermelles, i apareix també la ornamentació amb branques i fulles, a mode d’arbre genealògic, amb una fulla engrandida, on Gaudi també fa el doble joc simbòlic de l’arbre de Jessè, en representació de la Verge Maria, i alhora el concepte de l’arbre genealògic de la dinastia reial barcelonina” (1)

 

Notes

(1) Santana Roma, Galdric (2021), “A propòsit de Bellesguard”. En: Permanyer, Lluís (editor) Sagnier i els modernistes: l’ofici de l’arquitectura 1880-1930, RBA, Barcelona, p. 133, nota 9.