26 de setembre de 2026

Per Ferran Garcés

Una frase coneguda d’Antoni Gaudí parla del seu respecte i admiració per les plantes que més creixen: «Aquest arbre proper al meu obrador; aquest és el meu mestre!». L’arquitecte enamorat de la Natura -i la Litúrgia (vegeu: L’altra font d’inspiració)- va saber extreure importants lliçons d’aquestes plantes; lliçons que són tant “físiques”, o arquitectòniques, com “espirituals”, o simbòliques. Un estudi d’aquest tema seria difícil de resumir. Per no allargar-nos, avui ens limitarem a comentar un petit exemple del segon cas, el simbòlic.

L’arbre d’un rei i la Mare de Déu

Jessè fou el pare de David, arquetip de sobirà, i la tradició cristiana considera que Jesús és el seu descendent. Al Llibre d’Isaïes, es diu: “Sortirà una branca del tronc de Jessè, i un plançó brollarà de les seves arrels”. Més tard, a L’Apocalipsi de Joan, Jesús afirma: “Jo soc l’arrel i el rebrot de David”.

Aquesta profecia és un tema recurrent de l’art, i, en especial, al d’època medieval, ja que nodria dos fonaments de la societat feudal: el poder religiós i la institució monàrquica per dret diví. En conseqüència, apareix amb profusió en vitralls, pintures i relleus. Tradicionalment, la imatge se sol mostrar de la següent manera:

· En la base, a arrel, apareix Jessè adormit o estirat a terra

· En el mig, veiem el tronc que neix del pit o del ventre de Jessè, i les branques, on es van col·locant els rostres dels diferents reis de Judà, com David o Salomó, i dels profetes que van anunciar el Messies

· En la copa, a dalt de tot de l’arbre, s’hi representa la Verge Maria el seu fill, Jesús, com el fruit definitiu de la profecia.

Gaudí va representar aquest tema en la façana del Naixement de la Sagrada Família, com és lògic, per a mostrar la genealogia de Jesús. En Torre Bellesguard, va repetir el motiu, però d’una manera menys evident. Per a entendre la seva representació, hem de recordar que la casa es va construir en el mateix indret on s’havia aixecat l’antic palau del rei Martí I, un monarca profundament religiós i que representa a l’últim membre de la Casa de Barcelona. No és casual, doncs, incloure el motiu de l’arbre de Jesé en l’obra final. Podem descobrir-ho sobre la porta de la casa, en el mosaic daurat amb forma d’escut quadrat girat 45°. Ara bé, com és habitual en Gaudí, la seva recreació d’aquest motiu va ser ben personal. Segons Galdric Santana, actual Càtedra Gaudí, «Les lletres de la casa amb el nom “Bell-*Esguard” són vermelles, i apareix també l’ornamentació amb branques i fulles, a tall d’arbre genealògic, amb una fulla engrandida, on Gaudí també realitza el doble joc simbòlic de l’arbre de Jesé, en representació de la Mare de Déu, i al mateix temps el concepte de l’arbre genealògic de la dinastia real barcelonina» (1)

 

Notes

(1) Santana Roma, Galdric (2021), “A propòsit de Bellesguard”. En: Permanyer, Lluís (editor) Sagnier i els modernistes: l’ofici de l’arquitectura 1880-1930, RBA, Barcelona, p. 133, nota 9.