24 de juliol de 2026

Per Ferran Garces

Un dels elements més representatius de l’arquitectura de Gaudí és una zona que, generalment, apareix com “secundària” en altres edificis. Ens referim al terrat. Per la majoria d’arquitectes, qualsevol edificació acaba allí i, per això, no dissenyen cap element especial a ella. Ara bé, en les obres de Gaudí, el terrat es converteix en una sorpresa, oberta tant a la vivència com a la fantasia, o, en altres paraules, en lloc d’un punt final, esdevé uns punts suspensius…

Un element tan especial que justifica el nom…

Tanmateix, en el cas de Bellesguard, que significa “Belles vistes”, el seu terrat justifica encara més aquest tret distintiu de Gaudí. En efecte, quan vingueu a Torre Bellesguard, des de la terrassa gaudireu d’una vista 360° del pla de Barcelona i de la falda de Collserola, o, en altres paraules, del mar i la muntanya. Ara bé, dins del mateix terrat, trobareu un espai ideal per passejar com si fos un petit laberint…

Un terrat amb quatre camins

Josep Maria Figueras i Bas, un descendent dels clients de Gaudí, va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure un llibre sobre la seva família. Lògicament, el seu testimoni és el d’una persona molt propera a la casa, i és ell qui, potser, millor ha descrit el terrat de Torre Bellesguard.

“Bellesguard té un camí de ronda com el dels antics castells; aquest ressegueix el contorn de l’edifici amb els merlets tan típics en aquestes construccions medievals. Hi ha un altre passeig que porta al mirador de sota l’agulla, la qual està coronada amb la creu dels quatre braços.

Hi ha un tercer camí que porta a una petita terrassa que, de fet, és el sostre del graciós colomar, el qual conserva les menjadores i ponedores de coloms. Finalment, el quart camí puja a la terrassa gran, el sostre de les segones golfes; des d’aquest mirador, envoltat de petits merlets de trencadís de pissarra, s’albira una gran vista panoràmica de tota la ciutat de Barcelona.” (1)

Quatre camins i un drac…

Per si no fos prou, tots aquests camins es distribueixen al voltant d’una façana amb una forma que recorda el cap d’un drac. No s’ha conservat cap testimoni que permeti afirmar que aquesta era la intenció de Gaudí. Ara bé, considerant la seva coneguda afició a la llegenda de sant Jordi, resulta, talment, temptadora. D’altra banda, Gaudí va començar Bellesguard l’any 1900 i quatre anys més tard, la Casa Batlló, famosa també pel seu terrat amagant un drac. Simple casualitat? En qualsevol cas, al terrat de Bellesguard hi podem gaudir de més elements simbòlics i no menys sorprenents. Li passem de nou la paraula a Josep Maria Figueras i Bas.

“Potser el símbol més representatiu de Bellesguard és l’estreta agulla simulant els pinacles de les catedrals gòtiques, i que acaba amb una creu que consta de quatre braços tridimensionals orientats als quatre punts cardinals. Al final de l’agulla apareixen unes franges helicoidals de color vermell i groc que representen la senyera catalana. A la base de la creu, s’hi observa una corona que és la del rei Martí I l’Humà.” (1)

Quatre camins, merlets, golfes, colomar, un possible drac, un pinacle amb simbologia religiosa i històrica… El terrat de Gaudí, més que un acomiadament és una invitació a tornar. Amb cada lleugera variació del clima, l’experiència de la seva visita és diferent, però, amb sol o pluja, calor o fred, la visita de Bellesguard no és sols a un edifici sinó també al paisatge de tota una ciutat. Recordem que Bellesguard vol dir “Bella vista”. Un convidem a gaudir-la…

Notes

Figueras i Bas, Josep Mª (2016) La família Figueras. Los señores de Bellesguard, obra autopublicada, Barcelona, p. 68