31 de juliol de 2026

Per: Ferran Garcés

 

El terme castellana “desván” defineix perfectament el sentit habitual d’aquesta part de la casa no habitable. Ve del llatí vanus (“buit, forat”) Com tal designa l’espai sota el terrat. Sinònim de “desván” és “trastero”, que, de nou, prové del llatí transtrum (banc o moble) i que, amb el temps, ha acabat designant només els mobles vells o qualsevol altre objecte sense ús. Dit d’altra manera, un espai sense cap altre utilitat que acumular coses inútils.

Golfes, la paraula catalana per aquest curiós espai, es presta a confusió. D’una banda, recorda al mot per designar l’entrada del mar a la terra, del grec kólpos (“seno”), i, d’altra banda, fa pensar en una persona deshonesta, del llatí golfín (“bandit”). En realitat, no té res a veure amb cap d’elles. Les golfes arquitectòniques tenen el seu origen en el mot àrab al-ġurfa (“la habitació de dalt”)

Sigui quina sigui la paraula triada, o qualsevol dels seus sinònims, aquesta zona sota el terrat rarament és objecte de cap tractament especial per la majoria d’arquitectes. En canvi, les golfes de Gaudí són famoses. El mateix les va dignificar amb una frase famosa: “Els edificis han de tenir una doble coberta, com les personalitats tenen el barret i la ombrel·la”. Com sovint diem a les visites, solucions gaudinianes: estètica i practicitat. Clar que, a Torre Bellesguard, en lloc de barret, també podem parlar de narius, i en lloc d’ombrel·la-la, d’ulls. Els nadius i el ulls d’un drac!

 

Barret i ombrel·la, narius i ulls…

Segons Josep Maria Val i Comaposada, parlant de les golfes de Torre Bellesguard, “El concepte gaudinià d’arquitectura total es posa encara més de relleu en aquest espai, una modesta dependència de servi, on es cuida fins el més mínim detall per aconseguir un impacte estètic i simbòlic” (1)

En primer lloc, Gaudí va dissenyar les golfes inferiors, “el barret”, com un espai polivalent que recorda a la sala d’homenatge d’un castell, i les golfes superiors, “l’ombrel·la-la”, com un espai aprofitable, on el servei pugues estendre la bugada, mitjançant uns finestrons que permetin l’entrada llum natural i la renovació constant d’aire. Funcionalitat, per cert, que repetirà més tard a la Casa Milà, o Pedrera (2).

En segon lloc, aquestes golfes sorprenen per la seva original forma medieval, una, i de piràmide l’altra, però meravellen més quan ens adonem que els finestrons d’ambdues es combinen de tal manera que formem els narius i els ulls d’un drac, només visible des de l’exterior, al final del camí de ronda del castell.

Notes

  • Val Comaposada, Josep María (2014), De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm, Barcelona, p. 123
  • Redacció (14/06/2018), “La modernitat d’un castell medieval”, web La Pedrera.