març 6, 2026

Per: Ferran Garcés

La creu de quatre braços és un dels elements més representatius de l’obra de Gaudí, fins al punt que sovint se l’anomena la “creu gaudiniana”. Cap altre arquitecte té una creu amb el seu nom. En certa manera, aquesta creu representa una mena de signatura, una signatura escrita al cel! Ara bé, en contra de la creença popular, només la tenen uns pocs edificis de Gaudí. Quins són? Els descobrim!

Col·legi de les Teresianes (1888-1890)

El debut va tenir lloc al terrat del Col·legi de les Teresianes, alçat entre 1888 i 1890. Per ser més exactes, la veiem a cadascun dels quatre angles de l’edifici, envoltada de merlets que fan referència al “castell interior” de Santa Teresa de Jesús, la teòloga que s’inspira l’edifici.

A l’extrem de cada braç podem reconèixer la pinya d’un xiprer, també coneguda com a “gàlbul”. Aquest con, o estròbil, símbol de la vida eterna i la fe, fou la font  d’inspiració de l’arquitecte per donar forma a la creu, que descansa sobre un petit pinacle i una columna helicoidal. Un últim detall curiós, fixeu-vos que aquí la creu és de color vermell i no blanc com als següents edificis.

Torre Bellesguard (1901-1903)

El segon edifici amb una creu de quatre puntes està molt a prop de l’anterior, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i com ell, també revesteix l’aspecte d’un castell medieval, donat que Gaudí es va inspirar en l’antic castell de Bellesguard construït pel rei Martí I l’Humà al mateix indret.

Aquí, el pinacle és més alt, i, sota la creu, destaquen dos símbols que serveixen per rememorar el passat cavalleresc de la finca: les quatre barres del Casal de Barcelona i la corona del sobirà, l’últim monarca d’aquesta dinastia. No hi ha una columna helicoidal, però les quatre barres estan disposats seguint el mateix patró geomètric perquè es puguin veure des de qualsevol angle.

Igual que a la Casa Batlló, que, de seguida esmentarem, s’ha interpretat aquest pinacle com l’empunyadura de l’espasa de Sant Jordi que mata al drac, representat a un dels angles de la mansarda, la forma del qual recorda al rostre de la temuda bèstia (vegeu: una llegenda feta arquitectura). La Torre Bellesguard forma part d’un projecte realitzat entre 1900 i 1909, però la casa principal es va construir entre 1901 i 1903, és a dir, al mateix temps que la següent creu…

Park Güell (1901-1903)

En efecte, l’entrada del Park Güell és paral·lela a la casa principal de Torre Bellesguard. La configuren dos pavellons que ja no recorden a un castell medieval, sinó a l’estètica per la qual és més conegut Gaudí, una arquitectura plena de formes sinuoses, moviment i color. A la part superior d’un d’aquests pavellons destaca una altíssima agulla coronada, un cop més, amb la típica creu gaudiniana. La decoració blava i blanca del pinacle s’ha interpretat com una referència a la bandera de Baviera, l’estat alemany on el compositor Richard Wagner va desenvolupa gran part de la seva producció musical. Gaudí, com molts altres barcelonins del seu temps, era un gran aficionat de les seves òperes (végeu: entre Wagner i les cancions populars catalanes)

La porta de la Finca Miralles (1901)

La ceràmica i/o el vidre és el principal material emprat per Gaudí a les seves creus. N’hi ha una, tanmateix, que es va realitzar amb ferró forjat. Llueix al damunt de la portalada de l’accés a una residència desapareguda avui en dia. Està al barri de Sarrià, molt proper al Col·legi de les Teresianes i Torre Bellesguard. Tots aquests edificis s’ubiquen lluny del centre de Barcelona i no molts turistes els visiten. Són, doncs, obres poc conegudes. Les últimes creus, en canvi, estan a l’Eixample, coronant dues de les obres més populars de Gaudí.

 Casa Batlló (1904-1906)

La creu de quatre braços de la Casa Batlló és la primera “signatura al cel” de Gaudí al centre de Barcelona. En aquest edifici, el pinacle no sobresurt del terrat sinó que està incrustat en la part alta de la façana, que simula el llom d’un drac, de manera que la creu representaria, segons una popular interpretació, l’empunyadura de l’espasa de Sant Jordi.

A la paret de la columna podem llegir els monogrames de la Sagrada Família: JHS («Iesus Hominum Salvator», Jesús Salvador dels Homes), M (Maria) i JP (Josep). La creu, amb forma de bulb, va ser elaborat a Manacor (Mallorca). Durant molt temps, aquesta era l’única creu gaudiniana al cor de la ciutat. Enguany, però, té companyia…

Sagrada Família (1883-2026)

Gaudí va assumir el projecte de la Sagrada Família el 3 de novembre de 1883, és a dir, molt abans de qualsevol dels edificis que hem vist fins ara. Ara bé, la culminació de la seva última creu de quatre puntes ha hagut d’esperar més de cent i quaranta anys.

Llueix al damunt del pinacle més alt de cap edifici de Gaudí. De fet, des del 20 de febrer d’aquest any, la Sagrada Família de Barcelona és l’església més alta del món, amb 172,5 metres, gràcies a la creu de quatre puntes que corona la torre de Jesucrist. Una alçària que no sobrepassa els 177 metres de la muntanya de Montjuïc, respectant així el límit natural que l’arquitecte considerava “l’obra de Deu”. No en va, a la base del terminal de la torre, figura la següent inscripció: «Tu solus Sanctus, tu solus Dominus, tu solus Altissimus» (‘Vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim’)

L’assoliment no implica el final del temple perquè encara falta construir la façana de la Glòria, una obra força polèmica a causa del teòric enderroc d’edificis necessari per a la seva realització. Ara bé, aquesta façana, si s’acaba realitzant, farà el temple més ample, però no més alt. Des del punt de vista de la seva verticalitat, la creu si culmina el projecte original de Gaudí. Una creu nascuda de la contemplació del xiprer, l’arbre que millor suggereix la verticalitat i, com tal, la recerca del cel. D’altra banda, els seus quatre braços representen els punts cardinals, és a dir, la totalitat de l’espai circumdant. Què millor signatura per un arquitecte que aquest símbol?…