Saps què? Convent del Redemptor i la Universitat Abat Oliba

Per: Ferran Garcés

Fa un parell de setmanes, vam parlar de la peculiar concepció que tenia Gaudí dels terrats. Torre Bellesguard és un bon exemple d’ella per la gran varietat d’elements estructurals i decoratius que el configuren, com unes golfes en forma de drac. Ara bé, el terrat de Bellesguard també és especial per la panoràmica de la ciutat que s’albira des d’ell, incloent-hi tant el mar com la muntanya. De fet, Bellesguard, significa, precisament, això, “belles vistes”.

Bernardí Martorell, un deixeble de Gaudí, va construir dos edificis molt propers en l’espai i el temps de Torre Bellesguard. Tots dos destaquen en les “belles vistes” des del terrat. La passada setmana vam explicar la història d’un d’ells, el Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) Avui ho farem del segon, el Convent del Redemptor (1911-1926)

En l’actualitat, el convent forma part de les instal·lacions de la Universitat Abat Oliba CEU, construïdes entre 1993 i 1995, segons el projecte i la direcció de l’arquitecte Miguel Ángel Armengou. El mateix arquitecte, poc després, va ser l’encarregat de la restauració de l’església de Bernadí Martorell i la seva transformació en sala d’actes (1) Ara bé, com la Torre Bellesguard de Gaudí, la història d’aquesta edificació s’endinsa també molt més enrere en el temps. Unes excavacions recents confirmen el vincle de la zona amb el castell de Martí I l’Humà, a principis del segle XV (2)

Primer, castell i capella

Martí I l’Humà, l’últim monarca del casal de Barcelona, va residir en l’antic castell de Bellesguard, des de juny de 1409 fins al 12 de maig de 1410. La capella d’aquest castell estava situada en el lloc on ara s’aixeca el Convent del Redemptor. En ella, el 17 de setembre de 1409, Martí I va contraure matrimoni amb la seva segona muller, Margarida de Prades. La cerimònia que va comptar amb la presència de tres il·lustres personalitats de l’època: Benet XIII, més conegut com el Papa Luna, Vicent Ferrer, futur sant, i el seu germà Bonifaci. Un quadre, conservat a la Curia Iuris de la Universitat Oliba CEU, recrea aquest moment. La parella real viurà a Bellesguard fins a mitjans de maig de 1410, quan es van traslladar a l’antic Monestir de Valldonzella, on el rei va morir sense successor.

Després, asil i sala d’actes

El monestir medieval de Valldonzella va ser destruït durant la Guerra dels Segadors, al segle XVII, i l’antic castell de Bellesguard, arribarà en molt mal estat a finals del segle XIX (3) Els terrenys on es podien veure les poques ruïnes supervivents eren propietat de Joan Baptista Grau Vallespinós, bisbe d’Astorga i amic de Gaudí.

L’any 1895, les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor llogaren una part d’aquells terrenys, amb el propòsit de fundar l’asil de Sant Alfons per a dones marginades (4) L’altra part fou comprada per a la família Figueras, a 1900. En aquesta zona, Antoni Gaudí edificarà l’actual Torre Bellesguard, i poc després, damunt de l’asil, el seu deixeble, Bernardí Martorell, construirà el Convent del Redemptor, que, en l’actualitat, alberga la sala d’actes de la Universitat Abat Oliba, i, no molt lluny, el Reial Monestir de Valldonzella.

Vine a conèixer més en detall la seva història i gaudir de les “belles vistes” del terrat, on es poden admirar aquests tres edificis que recorden els moments finals de l’últim rei del Casal de Barcelona.

Notes

(1) Per saber més en detall les intervencions realitzades, el lector pot consultar la web del Portal d’informació urbanística de l’ajuntament de Barcelona: enllaç al Catàleg de Patrimoni 2204

(2) La redacció (20/01/2023), “La arqueología confirma el vinculo con Martín el Humano”, web de La universitat Abat Oliba CEU.

(3) De manera excepcional, a inicis del segle XVIII, el castell del rei Martí va viure un segon moment daurat gràcies a Joan Bonaventurra Ferrer de Gualbes i Copons, descendent del primer alcaid de Bellesguard, en temps del monarca. Allí es courà la conspiració antiborbònica que desembocaria en l’alçament dels catalans contra Felip V. La torre, aleshores, també serà punt de trobada dels erudits que s’aplegaven al voltant de l’Acadèmia dels Desconfiats, llavor de l’actual Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

(4) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 92-102. En aquesta referencia es poden veure fotos antigues de la zona i els edificis esmentats.