17 de juny de 2026

Per Ferran Garcés

El passat dimecres 10 de juny, ens va visitar Gijs van Hensbergen, un dels biògrafs més reputats d’Antoni Gaudí. Va ser tot un plaer i un honor ensenyar-li la casa i parlar amb ell. En el nostre bloc, citem amb regularitat el seu principal llibre, una biografia sobre l’arquitecte amb el senzill títol d’Antoni Gaudí (1). Aquest llibre va aparèixer a les llibreries espanyoles el 2002, amb ocasió de l’Any Internacional Gaudí, que, aleshores, celebrava el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte. De seguida, el llibre va gaudir d’un ampli reconeixement. Tant que no s’ha deixat de vendre. Enguany, l’Any Gaudí 2026, que celebra el 100è aniversari de la mort de l’autor de la Sagrada Família, segueix sent un dels estudis de referència.

En conseqüència, al llarg de l’any en curs, Gijs ha sigut objecte de diferents entrevistes. En una d’elles, va declarar fa poc: “En Gaudí tens un home amb ànima medieval i un cervell molt avantguardista”. Potser, Torre Bellesguard és un dels edificis que millor serveix d’exemple d’aquesta definició. A continuació, farem un resum de l’apartat dedicat a Bellesguard al llibre de Gijs.

Era especial…
“Bellesguard era especial per a Gaudí, qui, per aquesta raó, va descoratjar qualsevol membre del seu estudi a participar en el seu disseny”. La raó? Expressar amb total llibertat el seu amor per Catalunya, fent un homenatge a Martí I l’Humà, l’últim membre del Casal de Barcelona i constructor de l’antic castell en què s’inspira Gaudí. De fet, Bellesguard era tan especial per a ell que va voler assumir-ne íntegrament la concepció. Un disseny “deliberadament arcaic” que, alhora, “quedava contrarestat per poderoses innovacions arquitectòniques”. Gijs destaca les següents:

Medieval i avantguardista
Primer, el viaducte. Situat a fora de la casa, és una solució original tant pel material usat com per la tècnica seguida. “El material emprat estava constituït en la seva major part per roques i fragments de pedra que Gaudí va reutilitzar de manera enginyosa. Creant motlles, les formes buides s’emplenaven de capes de fragments de pedra i després d’argamassa. Aquest mètode infinitament flexible —”podia repetir-se una vegada i una altra”— suposava una exploració tan barata com fascinant de les tècniques de fabricació en sèrie.” (vegeu també: viaductes i ponts)

Segon, els sostres, dintre de la casa: “En altres zones, bandes de metall tibades es torcen just a l’altura del cap, servint tant de tirants com de metàfores de l’espai elàstic en perfecta tensió. Bellesguard suposa una síntesi impecable de la ciència estructural amb el disseny elegant”. A més a més, segons Gijs, “Gaudí va explorar el disseny de jardins i la relació entre un edifici i la natura”, mitjançant l’ús de pedra local de la muntanya de Collserola per cobrir tota la façana de la casa.

Notes

(1) Hensbergen, Gijs van (2021), Antoni Gaudí, Penguin Random House Group Editorial, Barcelona, p. 158-160

(2) Millet, Eva (7/6/2026), Gijs Van Hensbergen, biógrafo: “En Gaudí tienes a un hombre con un alma medieval y un cerebro muy vanguardista”, La Vanguardia.