6 d'octubre de 2026

Per: Ferran Garcés

El Dia Mundial dels Animals es va començar a celebrar el 24 de març de 1925 per iniciativa de l’escriptor i activista Heinrich Zimmermann. Poc després, l’any 1931, es va traslladar al 4 d’octubre per fer coincidir la data amb la festivitat de Sant Francesc d’Assís, el sant patró dels animals. Ens volem afegir a la celebració amb una anècdota de la vida i l’obra de Gaudí, que posa de manifest la sempre sorprenent interacció que pot arribar a establir-se entre els animals i els humans a través de l’art. Al cap i a la fi, l’existència d’uns sembla impossible sense l’existència dels altres. Una bona raó, doncs, per celebrar dies com el d’avui.

La natura com inspiració

Ben conegut és l’interès de Gaudí per estudiar la natura i les solucions constructives que se’n podien derivar. Conegut és també l’exemple de les celles que construeixen les abelles, motiu d’inspiració dels panots hexagonals de l’arquitecte, i també dels arcs catenaris, una de les solucions arquitectòniques més característiques del seu estil i que està inspirada a les xarxes suspeses a l’aire que formen les abelles obreres. El primer lloc on Gaudí va fer servir arcs catenaris fou a la Cooperativa Mataronense, una obra primerenca de l’arquitecte, en la que va treballar entre 1878 i 1885. El que ja no és tan conegut és el detall biogràfic que va tenir lloc una mica abans…

Dos germans, un interès compartit

Francesc Gaudí i Cornet (1851–1876) va ser el germà gran d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926). Nascut a Reus, estudià Medicina a Barcelona i es llicencià el 1875. Una mica abans, el 21 d’agost de 1870, amb dinou anys, havia publicat un article divulgatiu sobre les abelles a El Eco del Centro de Lectura, una revista fundada a Reus el 1859. L’escrit mostra un interès compartit amb el seu germà: la biologia i, en concret, l’estudi de les abelles.

En aquella època, Antoní també havia vingut a la ciutat comtal per estudiar arquitectura, i tots dos germans vivíem junts en un petit pis de Ciutat Vella. Per desgràcia, Francesc va morir prematurament en aquell apartament el 1876, amb vint-i-cinc anys, a causa d’una hemoptisi (expectoració de sang deguda a l’hemorràgia dels pulmons).

Anys més tard, Gaudí va utilitzar els arcs catenaris a la Cooperativa Mataronense, una de les seves primeres obres, i, a més a més, cap al 1884, va dissenyar l’estàndard per aquesta associació amb els símbols d’un rusc a la tela del penó i d’una abella de bronze al capdamunt. S’ha considerat que els motius d’aquest estàndard -i, en especial, el motiu del rusc- estan inspirats en l’article de Francesc Gaudí. Tanmateix, el cèlebre panot hexagonal d’Antoni Gaudí, dissenyat cap al 1904, s’assembla a les celles de les abelles descrites pel germà de l’arquitecte. Una forma geomètrica, per cert, que també veiem al rebedor de Torre Bellesguard (vegeu: El panot de Bellesguard).

El text original de Francesc Gaudí

L’any 2015, L’Eco del Centre de Lectura, la mateixa revista on havia publicat Francesc Gaudí, va treure un article rememorant l’escrit. L’autor, Jaume Massó, va transcriure aquell text, normalitzant els accents gràfics. Reproduïm a continuació un fragment en castellà perquè aquest és l’idioma en el qual va aparèixer, com era habitual en uns anys que tot just s’havia iniciat la Renaixença (vegeu el text complet a: L’article del germà de Gaudí).

En conjunt, el text reflecteix una concepció de la natura pròpia de la divulgació científica de l’època, en què l’observació dels animals es relaciona amb el progrés i l’aprofitament dels recursos naturals. La colònia d’abelles apareix com un exemple d’ordre, cooperació, divisió del treball i productivitat, que és, precisament, el missatge que més tard, Gaudí voldrà projectar a l’estàndard de la Cooperativa Mataronense. D’altra banda, al final del text, hi ha una referència al Camp de Tarragona, que també ens recorda la forta vinculació amb els seus orígens conservada també per Gaudí al llarg de la seva vida.

“(Las abejas) poseen todas en alto grado el instinto de sociabilidad, en tanto que es dificilísimo encontrar un individuo solo. Las sociedades o enjambres anidan en el hueco de los árboles, en matorrales, o como son las más, en colmenas que el hombre fabrica ya en juncos, cañas, corcho, ya en troncos vaciados. / Son indispensables para la formación de los panales la reina de las abejas o hembra fecunda, las trabajadoras u obreras que son las hembras estériles y los zánganos o machos. / Escogido y revistado el sitio que destina para habitación o colmena, tapan al barnizar su interior con su líquido viscoso todos los agujeros menos uno que sirve de entrada y salida. Construyen en su interior los panales, compuestos de celdillas de forma prismática hexagonal terminando con una pirámide de la misma forma.

(…) En la provincia de Tarragona, recógense ambos productos, si bien en escasa cantidad, comparada con su consumo, en la Espluga de Francolí y en las riberas del Ebro. / Bueno sería que nuestros agricultores se dedicaran al fomento y reproducción de los panales; por cuanto su cuidado consiste solamente en colocar las colmenas en un sitio cualquiera abundante de flores, y preservadas de los murciélagos, gorriones, golondrinas, arañas y otros animales que tienden a exterminarlas, y del viento que las fatiga en gran manera.”