4 de juliol de 2026

Per Ferran Garcés

 

El 5 de juliol de 1906, moria Joan Martorell i Montells (1833-1906), un arquitecte barceloni injustament desconegut en l’actualitat. No sols va ser un dels artistes més destacats del seu temps sinó que resulta difícil entendre els inicis d’Antoni Gaudí (1852-1926) sense conèixer la tutela que aquest vell mestre exercí sobre la jove promesa. Avui, en plena celebració del primer centenari de la mort de Gaudí, també volem rendir un petit homenatge al mentor oblidat en el 120 aniversari del seu òbit.

 

“L’instrument de la Providència”

L’Associació Espiritual de Devots de San Josep, l’entitat impulsora de la Sagrada Família, donava veu als seus fets rellevants amb la revista El Propagador de la Devoción a San José. En l’edició de l’1 d’octubre de 1926, és a dir, tres mesos després de la mort de Gaudí, va publicar un article titulat “La Divina Providencia formando a Gaudí para nuestro Templo”. Entre les “manifestacions palpables” que, segons ells, havien dirigit  Gaudí cap a la Sagrada Família, destacaven la influencia de Joan Martorell. Recordem que, després de la dimissió del primer arquitecte, Francisco de Paula del Villar (1828-1901), va ser Martorell qui recomanà a Gaudí, aleshores una promesa de 32 anys, Per ser exactes, en l’article, llegim: “se ruega entonces a otro arquitecto, de experiencia y de méritos, que se encargue de las obres. Y no lo admite. Al contrario, indica el nombre de un arquitecto joven: Gaudí. La Providencia hizo del señor Martorell el instrumento de su elección” (1)

Joan Matamala, escultor de la Sagrada Família i biògraf que va conèixer a Gaudí des de petit, repeteix la dimensió providencial del projecte: “Hacia 1883, Gaudí recibe de Martorell la propuesta de asumir la dirección del templo de la Sagrada Familia. De este modo, la Providencia le reservaba una mayor dedicación a su arte, superando los horizontes que él soñaba” (2)

 

Un dels primers arquitectes

Qui era aquest instrument de la Providència? Segons paraules del propi Gaudí, “era un savi i un sant”, una opinió que va repetir diverses vegades (3) De fet, com ell mateix, Martorell “visqué dedicat a la professió, mai no es va casar, ni esmerçà temps en una altra cosa que no fos l’arquitectura i la religió” (4)

El futur mentor de Gaudí era fill de Pau Martorell, mestre d’obres molt actiu a Barcelona. El 24 de desembre de 1872 va acabar la carrera a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, formant part de la primera promoció formada només per tres aspirants: Adriano Casademunt i Vidal, Emilia Sala i Cortés, i el mateix Joan Martorell i Montells. Tot i així, el títol no va ser reconegut de forma oficial i definitiva fins el 16 de novembre de 1876. Per celebrar-ho, aquell dia va convidar als seus dos companys de promoció i un estudiant del darrer curs, que es deia Antoni Gaudí, qui va obtenir el seu títol dos anys més tard.

En aquella època, Joan Martorell va esdevenir el millor representant de l’estil neogòtic a Catalunya, fidel a les teories de l’arquitecte i escriptor francès Viollet-le-Duc (1814-1879), de gran influencia a tota Europa. Exemple de la seva obra és el convent i església de les Adoratrius al carrer de Casanova i Consell de Cent, més conegut com “La Punxa”, a causa de l’aguda agulla piramidal que culmina la seva torre.

 

Dos cercles: el de Sant lluc i el dels Güell-López

Malgrat el seu desconeixement actual, Joan Martorell fou un dels arquitectes millors considerats, tant que formava part del selecte grup d’artistes que treballava pel compte Güell i el seu cunyat, Antonio López i López, primer marqués de Comillas. D’altra banda, Joan Martorell era germà d’Àngel Martorell, el director de la fàbrica “Güell, Ramis i Cía”, la principal empresa de Joan Güell i Ferrer, el pare d’Eusebi Güell. De fet, l’inici de la seva relació amb aquests influents clients va ser la construcció de la casa del pare a la Rambla dels Caputxinis, 30, l’any 1876. A l’any 1888, també serà l’artífex del monument a Joan Güell i Ferrer, situat a la rambla de Catalunya.

La bona relació entre Martorell i Gaudí s’aprecia en un significatiu detall. A la seva època d’estudiant, el futur geni treballava com a delineat per diferents arquitectes, però per poc temps, excepte al despatx de Martorell, on la seva col·laboració es va prolongar en el temps (5) De fet, la relació es va mantenir fins i tot una vegada Gaudí ja volava per si mateix. D’altra banda, tots dos eren membres del Cercle de Sant Lluc, una associació d’artistes catòlics que havia nascut per contraposició a altres grups laics (vegeu: “El Cercol”). No és estrany que les primeres obres del jove aprenent estiguin tan a prop de les del seu vell mestre…

 

Projectes paral·lels

El 1882, un any abans de la recomanació de Gaudi per seguir la Sagrada Família, Martorell va presentar un projecte per refer la fatxada de la Catedral de Barcelona.  No obstant, la proposta no fou aprovada, malgrat comptar amb el recolzament del compte Güell, mecenes de tots dos arquitectes, i del Cercle Artístic de Sant Lluc. Tot i així, el projecte va rebre nombrosos elogis, encara que en mig d’una gran polèmica (6) El dibuix del projecte fou delineat per Gaudí i retolat per Lluís Domènech i Montaner, altre dels mestres de Gaudí i un dels gran arquitectes d’aquell temps.

No va ser l’única col·laboració. Joan Matamala, de qui ja hem parlat, escriu: “A las ordenes de Martorell  (Gaudí) intervien en la decoración de edificios, altares y muebles varios, con inteligente interpretación del estilo de su maestro. Don Juan Martorell admiro desde el primer momento las dotes de aquel estudiante de arquitectura (…) y se convirtió en su veradero padrino professional”, fins el punt de convertir-se en “l’instrument de la Providencia”, al brindar-li l’oportunitat de construir, com dèiem a l’inici, de fer-se responsable de la Sagrada Família (7)

Dins dels projectes firmats pel despatx de Martorell, “on resulta més provada la presència de la mà de Gaudí és al de Gaudí és al de l’església i el convent de les Saleses, al pg. De St. Joan, núm. 88-92, que es va construir entre 1882 y 1885” (78), molt a prop, per cert, de la Sagrada Família. No és l’única obra paral·lela…

A la ciutat de Comillas, bressol de la família López, hi ha dues obres monumentals. Una el Palau de Sobrellano (1881-1888), de Martorell. L’altre “El Capricho” de Gaudí, projecte encarregat per Máximo Díaz de Quijano y Fernández, altre persona emparentada amb els López. Quan va morir el primer marqués, Martorell va projectar la capella del seu panteó (1878-1881) El jove Gaudí, es va encarregar del mobiliari interior. Seguim tirant del fil…

Als peus de Collserola, tenim el col·legi dels Jesuïtes de Sarià (1883-1890), obra de Joan Martorell, i una mica més a baix, el col·legi de les Teresianes de Gaudí. No molt lluny d’aquestes collegis, trobem els Pavellons Güell. Com es ben sabut, les portes de la finca, amb el seu fabulós drac de ferro forjat, les va disenyar Gaudí, però la reforma de la casa principal, actualment desapareguda, era obra de Joan Martorell.

 

Per saber més, què millor que fer una visita…

Acaben aquí les casualitats? No. Al voltant de 1897, Martorell va dirigir la restauració del monestir de Pedralbes, impulsada per sor Eulàlia Anzizu, neboda d’Eusebi Güell i la primera arxivera i historiadora del monestir. Una dècada més tard, Gaudí restaurarà les ruïnes del palau de Martí I l’Humà a Bellesguard. Avui en dia, gràcies a aquestes restauracions, el monestir i la torre són els millors testimonis del passat medieval de la zona. Amb el fi de donar a conèixer millor la seva història, hem preparat una ruta que recorda tant l’època d’esplendor com la seva recuperació. Vols conèixer-la? Apuntat a la nostra ruta “Espais de Poder”!

 

Notes

  • “La Divina Providencia formando a Gaudí para nuestro Templo”, revista El Propagador de la Devoción a San José
  • Matamala Flotats, Juan (2006), Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto, Editorial Claret, p. 48 / 59-61
  • Bassegoda i Nonell, Joan ( ), “Mestre de l’arquitectura catalana del segle XIX”, Espais, Juliol-Agost, p. 92.
  • Ibíd.,
  • Serrallonga i Gash, Jaume (2003), Geometria i mecànica en els models de Gaudí, Vol. 1, Tesi dirigida per Josep Gómez Serrano, Universitat de Barcelona, p. 182.
  • Sesé, Teresa (19/02/2020), “Dinero, plagio y polèmica en la catedral de Barcelona”, La Vanguardia.
  • Matamala Flotats, Op. cit., 32.
  • Serrallonga i Gash, Op. cit., p. 182.