14 d'agost de 2026

Per Ferran Garcés

 

 

L’any 1960, l’editorial Claret, de Barcelona, va publicar Antoni Gaudí. Mi itinerario con el arquitecto (l’edició és en castellà) El llibre, malauradament, avui està descatalogat i resulta difícil de trobar. Una llàstima, és una de les aproximacions més properes a Gaudí perquè l’autor és Joan Matamala, l’únic biògraf que va conèixer al mestre d’ençà que era petit. El seu pare, Llorenç Matamala, era un dels col·laboradors i amics més propers de Gaudí, fins al punt de què tots dos es van cuidar l’un a l’altre en temps d’afecció (vegeu: les malalties de Gaudí) D’altra banda, la casa dels Matamala estava molt a prop de la Sagrada Família, on pare i fill treballaven com escultors. Les visites del mestre eren freqüents. En conseqüència, la visió de Joan Matamala, com dèiem a l’inici, és una de les més properes a l’obra i a la vida de l’arquitecte. El següent text és una mostra. En ell, Matamala destaca com Bellesguard va ser una de les obres més personals de Gaudí.

“Gaudí estimava aquell lloc. Encara avui, els qui en un dia clar pugin a la muntanya pel vessant de la Bonanova hi trobaran un dels paisatges més bells que pot oferir Barcelona, amb l’encès blau del Mediterrani al fons. Gaudí va estendre els plànols i va dirigir la construcció sense col·laboradors externs.”

Així m’ho va manifestar l’arquitecte Rubió en els darrers anys de la seva llarga vida, un dia que, de tornada d’una visita a Bellesguard, vaig coincidir amb ell al tren de Sarrià. Em va dir, entre altres coses:‌

Bellesguard la va voler projectar i dirigir en Antoni Gaudí, des del principi fins al final. No va voler que nosaltres l’ajudéssim. Em penso que ho va fer així per evitar despeses a la senyora Figueras (la primera propietària de la casa). Va emprendre l’encàrrec amb molt de gust. A la casa, cada planta és diferent. Els sistemes constructius també són inèdits. Ell aplicava les seves idees sense preocupar-se de res!”

 

Breu explicació de les persones esmentades

A causa d’aquesta proximitat, Joan Matamala també coneixia als diferents col·laboradors de Gaudí. Entre ells, l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, l’interlocutor del text esmentat a la seva biografia. La seva paraula és altre testimoni de primera mà perquè fou col·laborador de Gaudí a la part final de Bellesguard, com a assistent en la construcció del viaducte (vegeu: Joan  Rubió) Tots dos, en algun moment abans de 1960, van coincidir en el tren de Sarrià, després d’una visita a Bellesguard.

La senyora Figueras esmentada al text és Maria Sagues, viuda de Jaume Figueras, propietari d’una empresa d’alimentació. Ara bé, com ell era mort quan Gaudí començar el projecte, fou ella la persona que va comprar la propietat i fer l’encàrrec a Gaudí l’any 1900. Tanmateix, a l’època del llibre, 1960, els propietaris de la torre eren la família Guilera, que, al principi, van convertir la casa en una clínica, però aquesta és altra història, una de les moltes altres històries de Bellesguard. Els o les lectores que desitgin aprofundir en el Bellesguard descrit en aquest llibre, poden fer-lo a través del següent enllaç: Gaudí per Matamala. UPCommons, (VOL.1, pdf, 236.81 MB)